Els llaços europeus

Ja fa vuit d’anys del dia que vaig veure entrar l’Stephan Crass per la porta de la classe d’alemany de la facultat de turisme. No anava sol, l’acompanyaven altres voluntaris europeus que volien compartir les seves experiències amb nosaltres i convèncer-nos de que participar en un d’aquests projectes era una gran oportunitat per nosaltres. 

Francament, em vaig quedar sorpresa al saber que existien aquests projectes. Sempre havia volgut marxar una temporada a l’estranger així que, sense dubtar-ho ni un segon, m’hi vaig llençar de cap i, per sort, vaig ser l’escollida.

La meva experiència a Rheda-Wiendenbrück va ser simplement fantàstica. No només vaig aprendre l’alemany amb fluïdesa, també vaig aprendre com s’organitzava un agermanament entre ciutats, vaig compartir activitats amb ells veient el caliu que hi ha entre els ciutadans d’ambdues ciutats, vaig viatjar per tot el país gràcies als seminaris que organitza el projecte de voluntariat europeu i, sobretot, vaig conèixer a persones que mai oblidaré.

A hores d’ara sóc qui sóc en bona part gràcies a aquella experiència. Així doncs, només puc agrair a l’Stephan Crass, per la oportunitat que em van donar, així com també a la seva família per les bones estones i viatges junts; a la meva família d’acollida “Familie Kardinahl” per la calorosa acollida i tot el recolzament en els moment més difícils que impliquen l’estar fora de casa i finalment a tots els company de la VHS per l’ajuda i paciència, en especial a l’Helena Reimer qui, apart de companya de feina, també va ser una gran amiga.

Tanmateix també agrair a totes les entitats i persones que hi ha darrera l’agermanament per fer possible aquest vincle tant bonic que tenen aquestes dues ciutat. 

Desitjo que flama que us uneix no s’apagui mai!

Comments