Entrevista a la Nawel

30 de gen. 2017, 10:31 publicada per Núria Planiol   [ actualitzat el 30 de gen. 2017, 10:37 ]


La Nawel Alalli és una jove  de 18 anys que l’agost passat va emprendre l’aventura de participar en un servei de voluntariat europeu (EVS) a Alemanya. Des d’aquell moment, viu amb una família alemanya a Verl, situat a la regió de Nord-Westfàlia  i és també aquí on desenvolupa el seu projecte com a voluntària fins l’estiu vinent.


Com vas conèixer la plataforma EVS?

Tot va començar quan vaig conèixer l’intercanvi cultural entre Palamós i Rheda-Wiedenbrück. Les dues ciutats estan agermanades i els vincles són tan estrets que cada any s’organitza un intercanvi. És a dir, una setmana els catalans viatgen cap a Alemanya i viceversa. Jo vaig poder participar en un dels viatges el setembre del 2015 i és allà on vaig conèixer amb més detalls en què consistia.

 

I Alemanya ha sigut sempre la teva prioritat? Per què?

Sí, Alemanya des d’un bon principi ho era. Ja feia molts anys que m’estava plantejant anar viure-hi una temporada i quan se’m va oferir la oportunitat, no la vaig voler deixar escapar. Vaig dir “Sí, cap a Alemanya”.

 

Com ha sigut l’adaptació a Alemanya? Hi ha alguna costum o tradició que t’hagi cridat l’atenció?

En arribar, tot és nou i fa falta alguns dies per assimilar-ho bé tot però l’adaptació m’ha sigut molt fàcil per què tampoc és tan diferent culturalment parlant. Una cosa que d’entrada em va xocar va ser els horaris de menjar, que són diferents a Espanya. Acostumada a sopar a les 9 o 10 del vespre, quan ho passes a fer a les 6 o 7 del vespre, el cos necessita un temps també d’adaptació. Ara, però, estic molt ben acostumada a aquests horaris i fins i tot començo a pensar que són millors que els espanyols.

 

Què és el que trobes més a faltar quan s’està en un país estranger?

A part de la meva família, a qui trobo molt a faltar, també trobo a faltar a vegades el fet de poder sortir amb les amigues i la comoditat de conèixer com funcionen les coses “a casa” i saber que segur que t’entendran.  Si pogués teletransportar-me, m’agradaria anar un dia cap a Castell d’Aro, passar el dia per allà i llavors tornar aquí, que també s’hi viu molt bé.

 

En què consisteix el teu voluntariat europeu a Verl? Quines són les teves funcions?

Cada voluntariat és un món però tots ells tenen una vessant social. En el meu cas, la meva feina està molt enfocada per a nens i nenes. El nostre centre ofereix un espai on tant els pares i mares com els petits i petites poden gaudir de diverses activitats així com ara jocs, manualitats, intercanvis culturals, etc. A part de la part pràctica, on sempre participo, també treballo parcialment a l’oficina.

 

Què esperes del teu servei de voluntariat europeu?

Després d’aquest any a Alemanya, m’agradaria emportar-me a la maleta la seguretat d’haver pogut conèixer molts llocs d’aquí i les seves particularitats com també la cultura del país. A més a més, també m’emportaria a dins els amics i amigues que he conegut. En un sentit figurat, és clar! I, sobretot, m’agradaria molt poder dominar l’idioma per desmentir aquells qui diguin: “L’alemany és impossible d’aprendre!”

 

I, després del servei de voluntariat europeu, quins són els teus plans? Et veus vivint a Alemanya?

Ara per ara els meus plans de futur s’allunyen d’Alemanya per què la meva intenció és començar la carrera de doble grau en ADE i matemàtiques o simplement ADE a Barcelona. De fet, de bon principi, em vaig prendre aquest any com a un “any sabàtic” per celebrar d’haver acabat el batxillerat i per agafar forces per afrontar la universitat. Tot i així, la meva experiència està sent molt bona i mai es pot dir mai a un futur que encara no s’ha escrit. 



Comments