També hi ha altres maneres!

21 d’abr. 2014, 8:55 publicada per Felix Winkelnkemper

Comentari sobre la situació actual de l’agermanament entre Palamós i Rheda-Wiedenbrück.

Per què ja no es fan les Jornades d’Agermanament? Per què ja no s’hi veuen ni grups ni visitants de Rheda-Wiedenbrück, per Palamós? Per què tant la premsa com l’Ajuntament pràcticament ni en parlen?

El 2011, abans de Nadal, va tenir lloc a Rheda-Wiedenbrück la que de moment ha estat l’última gran trobada entre totes dues ciutats: les Jornades de Palamós. Aquestes Jornades d’Agermanament, que fins ara sempre havien tingut el suport de la UE, s’anaven celebrant cada dos anys, tal com s’havia acordat des de les dues bandes. El 2013, doncs, hauria estat el torn de Palamós, a qui hauria tocat d’acollir les Jornades de Rheda-Wiedenbrück. A causa de la crisi a Espanya, però, l’Ajuntament de la vila empordanesa va decidir suspendre totes les trobades oficials programades per al 2013 i el 2014; en aquell moment es va dir que la intenció era reprendre les activitats vinculades amb l’agermanament el 2015, amb la invitació d’una delegació de la ciutat alemanya. I malgrat que s’estiguin fent grans esforços des de les associacions responsables de l’agermanament (Palamósfreunde i Palamósconnecta), des de les diverses entitats del món de la cultura, de la música i de l’esport, des de les escoles... malgrat tot això i malgrat la implicació de cercles d’amics de banda i banda, és difícil mantenir viu aquest ritme des del costat català si l’administració no dóna importància a tot el que es fa i no hi dóna suport.

Malauradament, la disminució del nombre de visitants vinguts de la ciutat agermanada ja comença a ser perceptible des de totes dues bandes; en els darrers 25 anys han estat molts els palamosins que han visitat Rheda-Wiedenbrück, i uns quants milers els veïns de Rheda-Wiedenbrück que han fet estada a la seva bonica ciutat agermanada de la Costa Brava. Que no és en temps de crisi, justament, que el turisme té un paper clau?

Però també hi ha altres maneres! Un agermanament de ciutats és, de fet, una amistat entre dues ciutats, i les amistats, en temps de crisi, cal cuidar-les. A només uns quants kilòmetres de Palamós, Pamplona, Sant Feliu de Guíxols i moltes altres ciutats espanyoles, no només miren d’incentivar el turisme —important com és—, sinó que, a més, treballen conjuntament i a consciència en els àmbits de la formació professional i de la prestació de mà d’obra especialitzada. Joves de Palamós sense feina, tant si estan qualificats com no, podrien aprendre alemany i anar-se’n a Alemanya a rebre una formació reglada o bé a deixar-se ajudar en la recerca d’un lloc de treball. Que potser no és el deure de dues ciutats agermanades ajudar-se mútuament en temps de crisi i posar-se de la banda dels més febles, dels joves que tenen la mala sort d’estar sense feina ni ocupació?

Potser el 2015 servirà perquè també els joves puguin aixecar el cap de nou, ells que són els qui més es beneficien del contacte amb l’estranger i dels programes de cooperació europeus. Ajudant-se d’una mica d’imaginació i amb el suport de l’altra banda, la crisi que afecta els joves seria més fàcil de combatre que no pas decidint tallar les relacions. Perquè els amics hi són per poder demanar-los ajuda en temps de crisi: per demanar-los que ens ajudin a donar suport al jovent, al jovent sense feina i a la mà d’obra especialitzada; que ens ajudin a potenciar el turisme enviant visitants i fent publicitat. Perquè, si ens ajudéssim mútuament i de manera desinteressada, especialment en temps de crisi, les coses anirien molt millor.

Stephan Crass i amics de Palamós i de Rheda-Wiedenbrück.

Comments