La meva gran experiència a Alemanya (Anna Cazorla)

Tot va començar fa tres anys quan vaig realitzar el primer intercanvi. Vaig quedar captivada per Alemanya, la seva gent, els seus paisatges i la seva cultura. Des del primer moment em vaig dir a mi mateixa que una setmana era molt poc temps per gaudir d”un país com és aquest.
El primer intercanvi que vaig fer va ser acompanyada per una amiga, era durant el desembre. Rheda-Wiedenbrück a l’hivern és una preciositat, l’experència increïble; vam tornar amb una idea molt diferent del que és Alemanya. El que més ens va agradar del viatge, a part de veure tants llocs nous, varen ser els grandiosos esmorzars que cada matí la família preparava per a nosaltres: pà amb tot tipus de confitures, begudes que eren sucs però amb aigua amb gas... Coses que no s’assemblaven gens a la nostra dieta però que ens van agradar i fer engreixar uns quants quilos.
El següent any que vaig decidir fer el viatge no era al desembre sinó durant setembre. Tant a l’estiu, com a l’hivern, com a la tardor i com a la primavera, són grans èpoques per a visitar aquest gran poble. Sempre és de conte. Vaig atrevir-me a anar sense companyia a la casa d’una família alemana. La sorpresa va ser més gratificant i encara em va agradar més aquesta experència. Era una filla més d’aquella família; per sort vaig trobar una germana de la mateixa edat que la meva. Totes les pors que podia tenir varen desaparèixer en el moment que vaig baixar de l’autocar i em varen abraçar. La mare i la noia parlaven castellà, cosa que va fer més fàcil l’hora de comunicar-nos. Però jo volia aprendre alemany i per les tardes quan les excursions acabaven, les classes d’alemany començaven. Tenia la gran sort, de que la mare era professora d’alemany per a nens estrangers. El viatge va acabar més aviat del que m’haguès agradat, me n’anava d’allà entre llàgrimes desitjant tornar-hi.Vaig tornar decidida a no deixar l’alemany d’una banda però amb els estudis de batxillerat no tenia temps lliure suficient.

El tercer intercanvi va ser molt interessant. La família era una altre i em varen tractar molt i molt bé. La comunicació era en anglès tota l’estona, o quasi tota, m’agradava que m’ensenyessin paraules del seu idioma. Volia pasar el meu any allà i em varen fer una oferta molt bona a un poble del costat, Verl. Malhauradament no va ser possible, ja que no tenia un nivell d’alemany bàsic. Ja estava decidit, part del pròxim any el dedicaria a estudiar-lo.

Comments