2016-2017 Núria Planiol


Juny


Vaig aterrar avui fa dues setmanes però només en part, doncs encara hi ha moments que sento que estic asseguda a la taula de la cuina de la casa alemanya mentre conversem amb la família o intentem resoldre un Kreuzworträtsel (o mots encreuats en català), un objectiu que sense ajuda externa, és a dir, internet, aconseguíem rarament.


Retrocedim i situem-nos a principis de juny, el mes de les despedides. En Roberts, el letó que durant un mes va viure amb nosaltres, va tornar cap a casa seva a principis de mes i, pocs dies més tard, va ser l’Arnau el que agafava les maletes i se’n tornava cap a Palamós, les seves experiències a Alemanya s’acabaven, per ara. Després d’un últim mes intens, la calma es va apoderar de la casa. I per què no dir-ho, se’ls va trobar a faltar!

En un cap de setmana llarg, aprofitant que teníem festa, vam anar a Bèlgica, la zona pròxima a la frontera amb Alemanya i Holanda. Tot i que volíem visitar Lüttich (en francés Liége), entre un Flohmarkt immens i un restaurant deliciós vam veure ben poc de la ciutat. Lüttich no va ser la única ciutat que vaig visitar sinó que també vaig anar a Köln (Colònia) i Lippstadt, però sí la única que encara no havia trepitjat fins al moment.



Lippstadt

Pel que fa a la feina, un cop passat el torneig de finals de maig, anàvem tots bastant més relaxats; últims dies a l’escola i també, últims entrenaments. De fet, la última setmana d’entrenaments va ser molt especial i me’n porto un record molt bonic; tant els més petits com les sèniors van demostrar que m’havien agafat “carinyo” i, de fet, ja espero l’octubre per veure’ls.


El meu alemany, que diríem que estava al seu punt més àlgid a finals de juny, segueix sobrevivint i, de fet, m’agradaria trobar alguna manera per no perdre tot el que he après. Com ho faré? Doncs això encara ho estic meditant i mentre medito, de tant en tant llegeixo en alemany, potser serveix.. Probablement.


Doncs com deia, aterrar ja en fa de dies, que ho vaig fer, i l’arribada aquí ha estat molt acollidora i m’alegro d’haver tornat. Tot i així, sempre us tinc presents, “alemancitos”!


Maig

L’estiu es manifesta cada dia més, inclòs ens permet gaudir d’un vespre de cinema a la fresca. Semblava una vesprada a la plaça firal del meu poble, acompanyada de bon temps i bona companyia. Quasi havia oblidat on em trobava, quan van caure la primera gota, que feia evident on era, al bell mig del parc Flora de Rheda-Wiedenbrück. La pel·lícula, tot i arrencar-me un parell de rialles, no era res de l’altre món, adient però per fer créixer el meu alemany.

A principis de maig vaig examinar-me del nivell B2 d’alemany i, a l’espera dels resultats, vaig fent camí cap al C1, tot participant dos cops per la setmana en un curs a la VHS, l’equivalent alemany a l’escola d’adults, a Gütersloh. Al club s’ultimen els preparatius del torneig, que se celebra el 27 i 28 de maig. Entre els patrocinadors, els equips convidats i el bar, on oferirem menjar i beure per a tothom, estem ben entretinguts. Finalment, són les set del matí del dissabte, enfilo camí cap al pavelló i enllestim els últims detalls. A les deu comencen els primers partits i per a nosaltres, un intens cap de setmana. Per arrodonir la jornada del dissabte, després del torneig les petites gran estrelles de l’equip u12 del DJK Rheda i jo anem a la piscina. Un bonic acomiadament del torneig.

Tot i que el torneig s’emporta gran part del protagonista aquest mes, els entrenaments segueixen presents i, paral·lelament, ja s’han obert les inscripcions pel viatge durant les vacances de tardor cap a Palamós. I el curs d’espanyol flueix estupendament bé, de fet, el dijous passat vam sopar al restaurant espanyol de Wiedenbrück.


Però això no és tot, i és que fa un parell de setmanes vaig rebre una nova visita; la Lídia. Aprofitant que un parell d’amigues de la universitat també s’han aventurat pel nord, vam trobar-nos a Düsseldorf, una ciutat que fins al moment l’associava només a un aeroport. La ciutat en si, però, té racons molt entranyables. El passeig que voreja el Rin, on ens vam menjar un gelat inesperadament poc gustós, n’és un, d’aquests indrets. Visitada la capital de la regió de NRW, vam pujar una mica més cap al nord; volia ensenyar a la Lídia la meva estimada nova ciutat, tot i que per mi en essència segueix semblant un poble. Un cap de setmana molt ple però genial.

El juny s’ha apoderat del dies i per endavant queden encara aventures i històries, que de ben segur que em sorprendran. 

Abril

A l’octubre vaig participar al seminari de “benvinguda” a Hannover i aquest mes ha arribat el segon que aquesta vegada, però, ha tingut lloc a Weimar. La ciutat es troba situada a la “Bundesland” de Turíngia i que va acollir personalitats com ara el compositor i músic Bach, el poeta Goethe i també un altre poeta Schiller, entre d’altres. En aquest context cultural, no podíem deixar escapar la oportunitat d’anar al Teatre Nacional de Weimar, on es firmà la Constitució del 1919 que donà lloc a la república que portà el seu nom. L’obra de teatre In Zeiten des abnehmenden Lichts (“En temps de llums tènues") no estava ambientada en aquest fet històric, sinó en l’època de l’Alemanya dividida després de la II Guerra Mundial. A més a més, a un 15 km de Weimar s’hi troba el camp de concentració de Buchenwald, on vam poder viatjar encara més endarrere en el temps. Un viatge molt recomanable encara que poc agradable. L’oferta cultural de la ciutat la vam combinar amb activitats, workshops i xerrades sobre el voluntariat, sobre quines opcions de futur tenim a Alemanya i com aconseguir els objectius que ens hem proposat. Vaig tenir la oportunitat de conèixer gent, amb les qual parlar de qualsevol cosa és possible. I parlant, parlant, podem arribar a aprendre coses que mai hauríem pensat.

La segona setmana d’abril va començar encara millor que la primera: els meus pares i la meva neboda van venir a veure’m. Amb un sol radiant, el primer dia vam fer una barbacoa a casa, seguida d’un mica de bàsquet per fer baixar el menjar. L’endemà vam anar a Münster, la cuitat de les bicis per excel·lència, i vam passar un molt bon dia, tot i equivocar-nos en el camí d’anada. Dimarts vam anar a Lemgo, ciutat de NRW amb un casc antic preciós, on l’artista Karl Junker va emplaçar la seva perla; una casa tota de fusta dissenyada per ell. Al museu Hexenbürger-meisterhaus (“Casa de l’alcalde embruixada”) vam poder evidenciar com l’època de bruixes va tenir gran incidència a la ciutat, doncs es diu que la casa de l’alcalde estava embruixada. Després de uns dies molt plens, asseure’s al sofà i poder gaudir d’un Barça-Juve era un gran pla i així ho vam fer. Malauradament, el partit no va anar com nosaltres esperàvem però tot i així, va ser un vespre ben aprofitat. Després del partit, tocava fer maletes ja que els meus pares se’n tornaven cap a casa i jo marxava a passar uns dies a Bèlgica.

Durant la meva estada a Bèlgica em vaig trobar amb una amiga de Santa Coloma, l’Ariadna. Tot i estar en una ciutat estrangera als meus ulls, em sentia com a casa, menys quan havia d’agafar al metro amb milions de persones a dins. D’això a Santa Coloma no en tenim. A Brussel·les, la capital d’Europa, vam participar en un FreeTour, molt recomanable per conèixer la història del país i de la ciutat, així com també saber els millors llocs per visitar, menjar i sortir a prendre una cerveseta belga. La ciutat em va agradar molt però no només vam estar a Brussel·les, sinó que també vam visitar Bruges i Gant, dues ciutats precioses de la zona de flandes. Hi hauria mil i una històries per explicar, generalment acompanyades de moltes rialles i és que vam tenir una genial idea trobant-nos a mig camí, Ariadna!

Els últims dies de Setmana Santa s’esfumaven i amb la família i el meu “germà” català Arnau vam anar a passar un parell de dies a Quedlinburg. Novament retrocedia en el temps, doncs vam visitar les restes de mur que encara es conserva després de la seva obertura el 1989. Quedlinburg, per la seva banda, és una ciutat petita amb molt encant, repleta de Fachwerkhäuser (“Cases amb façanes entremades”). Aquí visqué el primer rei d’Alemanya, tot i que en aquell moment Alemanya com a tal no es coneixia, Heinrich I.

Totes aquestes aventures les he combinat tot aprenent alemany, que cada dia és una mica millor. Al club, els equips ja s’entrenen de cares a la temporada que ve ja que hem distribuït els nens en els nous equips. I els preparatius pel torneig de finals de maig van arribant.


Març


L’abril empeny al març sense que me n’adoni, els arbres comencen a despertar-se i les flors primerenques floreixen tot decorant els jardins de Rheda-Wiedenbrück. La primavera ha explorat i així ho fa la meva alegria; estic molt contenta de ser on sóc ara mateix.


Una de les coses boniques de viure amb una família d’altres costums és que l’aprenentatge és recíproc; tant bon punt aprenc com es diu garsa en alemany com els hi ensenyo les nostres tradicions culinàries. Ben sorpresos van quedar el primer dissabte de març, quan vam fer una improvitzada però exitosa calçotada. Després de rebuscar entre les parades del mercat de Güterlosh, el més semblant que vam trobar a calçots van ser quatre porros mal comptats i les anomenades “cebes de primavera”. Mentre uns “cremàvem” els calçots, cosa que va sorprendre molt a la família, també vam preparar el romesco, deliciós. I, després, només ens quedava degustar. Tot i que sorpresos, aquest invent gastronòmic català els va agradar. Petits detalls com aquests fan que tot i està més al nord, em senti com a casa. Ah, per cert, per si us heu quedat amb les ganes de saber com es diu garsa en alemany, es diu Elster.


Cultural podria ser un bon adjectiu per aquest mes tenint en compte que he estat, obviant Alemanya, als seus països veïns Dinamarca i la República Txeca.

Després de 10 hores de bus, vam arribar el dissabte al matí a Copenhagen. I una cosa us puc assegurar, a les 7 del matí d’un dissabte no es passeja ni un danès pel carrer. La cosa canvia quan surt el sol; la ciutat cobra vida i no només amb els natius, sinó que una quantitat, excessiva al meu gust, de turistes omplen els carrers de la ciutat. No obstant, la ciutat és una meravella, suficientment petita per poder recórrer els racons més interessants a peu però amb molt per veure. Després de fer un tour per la ciutat, vam decidir fer un dinar típic danès. Si em voleu fer cas, no us demaneu Herring! Vaig cometre l’error de voler provar un peix típic del nord i el meu dinar va acabar sent el pa de l’acompanyament amb quatre talls de ceba. Però que aquesta sigui la única desgràcia del viatge, és una bona notícia. El nostre hotel és trobava ni més ni menys que a Nyhavn, una de les vistes més boniques de la ciutat. El diumenge vam estar a un dels racons que més bé recordo; la comunitat autogestionada i lliure de Christiania, fundada el 1971.


Pel que fa a la segona destinació, a la capital del cor d’Europa vam passar un cap de setmana meravellós on no vam parar per poder empregnar-nos d’ella. La veritat és que Praga és una ciutat que necessites més d’un cap de setmana per acabar-se’l però tot i així, va ser molt agradable.


Totes aquestes aventures les he combinat amb les hores de feina, que han sigut intenses però amb fruits. Els petits del club han quedat campions de la lliga i ho vam celebrar amb una petita festa al final del partit que ens assegurava la primera posició. I com els més petits, la majoria d’equips del club ja estan tancant les seves respectives lligues.

El passat dels alemanys, la seva cultura i el seu dia a dia s’ha apoderat de l’aula, la gramàtica ha passat a un segon pla. Dit d’una altra manera, l’”Orientierungkurs” ja ha arribat i, tenint en compte que només queda una setmana del curs, ja organitzo com seguir endavant amb l’alemany.


Febrer


El “catarro” de gener va evolucionar a una meravellosa bronquitis, que em va permetre gaudir de tot una setmana tancada a casa. Deixant la ironia a una banda, després d’aquella setmana sense sentir-me valenta per res, em vaig alegrar de tornar a la rutina. Al club enfilem la recta final de la lliga regular i comencem a organitzar un torneig de final de temporada per als més petits. Pel que fa al meu alemany, el dissabte passat vaig fer l’examen del B1 i les sensacions són bones però això no s’acaba aquí, seguim amb l’”Orientierungskurs”.

Aquest mes també m’ha servit per conèixer una mica més la regió Nordrhein-Westfalen (NRW). Amb una colla d’amics vam passar un dissabte a Bielefeld, la ciutat inexistent per a molts. Tot i així, us puc assegurar que sí que existeix. És una de les ciutats més grans a prop de Rheda-Wiedenbrück i, tot i que no destaca per la seva bellesa, hi ha molt més a fer que a la petita gran ciutat on visc; cinema, compres, universitat, etc.

L’endemà vam agafar al cotxe i després de quasi 3 hores de cotxe, vam arribar a Aachen, ciutat situada a l’oest de Colònia, molt a prop de la frontera amb Bèlgica i Holanda. Allà hi viu l’avi de la meva família alemanya i el vam visitar. A més a més, vam aprofitar per conèixer el centre de la ciutat, on s’hi troba una majestuosa catedral considerada la més antiga del nord d’Europa. Conformada per diversos estils arquitectònics, és on descansa l’emperador Carlemany, un personatge molt estimat a la ciutat. De tornada, vam decidir fer una mica de volta per anar a sopar unes bones “Belgische Fritten”.


Alguns diuen que per viure un bon carnaval s’ha de viatjar a Rio de Janeiro però per aquells que no vulguin anar a l’altra banda de l’oceà, sempre podran apropar-se a Colònia, el carnaval per excel·lència de les terres germàniques. I, així ho vaig fer, em vaig vestir d’ós panda i vaig sortir de casa amb la bici. Per sort era diumenge i poca gent voltava pels carrers de Rheda-WD a les 10 del matí sinó imagineu-vos la situació: un panda en bicicleta passejant per la ciutat! En pujar al tren, no vaig veure a ningú disfressat però com més ens acostàvem a Colònia, més creixia el nombre de persones disfressades; ja podia percebre que el carnaval era, a la zona, molt important. Finalment, vam arribar a Colònia i, el primer que em va sorprendre va ser la catedral, que es troba ben bé al costat de l’estació de trens. Tot i que completament d’estil gòtic, no té res a envejar a la catedral d’Aachen. La ciutat  estava plena d’animals, superherois, dibuixos animats, etc… Tothom passejava disfressat pels carrers. I després de la meva experiència, per aquells que els hi agradi el carnaval, recomano 100% anar a Colònia. Però el carnaval no s’acaba aquí, el club DJK Rheda també volia celebrar-lo, així que vam construir una carrossa i el dilluns, “Rosenmontag”, vam desfilar pels carrers disfressats de jugadors de bàsquet.


Per últim, estic començant a posar en ordre el meu futur i aquesta setmana he tingut la oportunitat de assistir com a oient a classes de química de l’escola. Una experiència molt bona i que espero poder tornar a repetir. M’agrada conèixer en primera persona com funciona l’escola a Alemanya i, així, comparar-la amb l’educació que jo conec. Sempre es poden aprendre coses noves i, qui sap, potser això m’ajuda de cares a un futur.


Fins aviat!


Gener


Estació de trens de Rheda-Wiedenbrück, el rellotge central marcava les 17:42. Allà començava el segon gran capítol de la meva experiència com a voluntària a Alemanya. Enrere quedaven ja cinc mesos meravellosos. No tots els dies havien sortit rodons, però ningú va dir que la vida fós fàcil, eh? Estava preparada per rebre el futur. I, sí, finalment va arribar. Va arribar el dia en què de bon matí, en pujar la finestra de l’habitació, vaig poder veure les cases i els jardins vestits de blanc. Havia nevat! Tot i que la gent que porta tota la vida vivint aquí menyspreés la nevada, per mi va ser una gran alegria. Tal alegria em va durar ben bé fins al moment de sortir de casa i haver de pedalar 20 minuts fins la VHS, l’escola on vaig a aprendre alemany. Doncs, sí, tenim el poble enfarinat però ja m’he acostumat a conviure-hi i la meva rutina segueix si fa no fa, com l’any passat: bàsquet, aprendre alemany, estones amb els nens i plans de viatges i viatgets que fins ara no han trobat moment. Ah, i me’n descuidava, també un “catarro” important s’ha incorporat en la meva rutina!


Amb els meus companys d’alemany, estem a la recta final del curs d’integració. D’aquí un mes farem l’examen pel nivell B1 i, després, allargarem un mes les classes amb el curs d’orientació, el qual em crida molt l’atenció. Aquest serveix per conèixer com s’organitza el país pel que fa a la política i també per conèixer breument la història del país.


Pel que fa a la feina, tot segueix molt bé, cada vegada em sento més part del club i, tan amb l’equip sènior com amb els petits, passo molt bones estones. El curs d’espanyol dels divendres em sorprèn dia rere dia, no m’esperava que m’agradés tant assistir-hi com ho estic sentint.


Després d’aquest parell de setmanes de tornar a agafar el ritme, ja estic novament habituada i amb tot, ja arribem a finals de gener, el primer mes d’aquest any a terres alemanyes.


Fins aviat!
Wiedenbrück - 17.01.2017

Desembre


Aquest mes de desembre, com ja fa molts anys quan el pont de la Puríssima ho permet, els catalans han viatjat fins a Rheda-Wiedenbrück. La setmana ha estat plena d’activitats, com ara, una passejada al mercat de Nadal de Wiedenbrück, molt estimat per tots els visitants i una visita també modest però bonic mercat nadalenc a Rheda. Casualment, no és l’únic mercat que han visitat sinó que també han pogut gaudir d’una excursió de tot el dia a Münster i un matí a Bielefeld, on també se n’hi troben. A més a més, van visitar el museu de l’explotació minera de Bochum i l’estadi del Schalke 04 Veltinsarena. A totes aquestes activitats, cal sumar-hi un entrenament conjunt de bàsquet entre els joves de Palamós i de Rheda-Wiedenbrück que va culuminar amb un partit amistós entre les dues ciutats. Els joves palamonsins van tenir la posibilitat de viure una setmana en una família alemanya, probablement una de les millors experiències per conèixer ben de prop el país.

Els amics de Palamós no van ser els únics en visitar-nos, sinó que vaig rebre una visita molt especial: els meus pares! Va ser un cap de setmana curt però intens. Vam visitar un parell de mercats de Nadal i els vaig poder ensenyar una mica del que faig aquí a Alemanya.

Per tal de celebrar un Nadal alemany però sense oblidar-me de les tradicions catalanes, a Alemanya vam celebrar el Sankt Nikolaus, el dia 6 de desembre, i just abans de tornar a casa per les festes, vam fer cagar un tió improvitzat. Una bona combinació de les tradicions dels dos països. El dia 21 de desembre va ser el dia de viatjar cap a Barcelona, així que he pogut passar les festes amb la família i amics. Aviat, però, serà l’hora de tornar cap a les terres germàniques, on de ben segur que em queden mil i una històries per viure.


Fins aviat!


Novembre


Finals de novembre i, afortunadament, el sol ens regala un dia més la seva presència. Estem en un moment de transició; els arbres es preparen per l’hivern que ha de venir, adaptant unes tonalitats de colors molt agradables als ulls dels qui els contempla. Així mateix, nosaltres ens preparem per rebre els nostres amics de Palamós. Des de fa més de vint-i-cinc anys, les dues ciutats tenen una relació molt propera. Al setembre vam passar una setmana meravellosa i, ben aviat, viurem l’experiència com a amfitrions. Els preparatius ja comencen a estar ben perfilats i esperem amb il·lusió la seva arribada.

Quan reflexiono sobre la meva feina aquí a Rheda-Wiedenbrück, em considero una afortunada; sóc una pluriempleada. M’explico; tot i que tinc un horari fixe, al llarg de la setmana faig tasques molt diverses. I això m’agrada, ja que no tinc temps d’avorrir-me. Pel que fa als petits del club, cada dia aprenen més coses, són literalment esponges. Amb l’equip sènior ens està costant una mica més guanyar partits però, no obstant, tenim un bon grup. La feina a l’oficina es basa principalment en els preparatius de l’intercanvi. I, al curs de conversa d’espanyol, cada dia aprenc més coses. Mentre els ajudo a millorar el seu espanyol, jo aprenc molt. I, parlant d’aprendre, el meu alemany va ascendint, pas a pas.

Però no tot a la vida és feina, i això ho estic comprovant estant aquí. Intento aprofitar cada estona lliure per conèixer noves coses; llocs, tradicions, persones. A la majoria d’Alemanya, els tres reis d’Orient solen passar de llarg així que els fenalets no s’encenen el dia 5 de gener sinó que s’encenen el dia 11 de novembre. Els nens i les nenes esperen amb il·lusió l’arribada de Sankt Martin. I molts pensareu, i per què? La llegenda explica que un soldat de l’exèrcit romà, Martin, va donar la meitat del seu abric a un vagabund mig mort de fred. I, com a agraïment diví, l’endemà, el generós soldat es despertà amb l’abric novament reconstruït. Sigui cert o sigui fals, a Alemanya és un dia molt especial per als més petits. I, aquí, a Nord-Westfàlia, els pastissers endolceixen aquesta festa amb “Martinsbretzel”, un brètzel molt típica de la regió.

Aquests dies he conegut íntimament el temps húmid i plujós de les zones continentals. Dic íntimament per què quan la bicicleta és el teu mitjà de transport i la pluja és el pa de cada dia del teu país, més d’un dia has d’utilitzar l’impermeable. No obstant, la pluja no m’espanta i he pogut conèixer més raconets d’aquesta regió. A uns 40 minuts de Rheda-Wiedenbrück, es troba “Externsteine”, un complex megalític on la natura morta de les pedres i les fulles dels arbres conformen unes vistes precioses.

 Hamburg

La ciutat verda que descansa a la vora del riu Elba. Així podríem definir una de les ciutats més estimades pels alemanys. I, és que en tenen motius! L’activitat portuària de Hamburg és la més gran del país i val la pena passejar pel port. La posta de sol ens regala unes vistes molt boniques. Per aquells que anar de compres és la seva devoció, la zona que envolta el llac Alster és on es troben la gran majoria de botigues. Ara bé, si ets d’aquells que la moda no et treu la son, a aquesta mateixa zona podràs fer una bona passejada pel llac i, no gaire apartat, es troba el parc de Planten un Blomen. D’altres racons que val la pena visitar són Sankt Pauli, el barri més alternatiu de la ciutat. Aquí vam actuar molt grups de música, com ara els Beatles quan encara no eren ningú. “Liverpool ens ha vist néixer però Hamburg ens ha fet créixer”, deia John Lennon. La ciutat també alberga més de 10 mercats de Nadal, cadascun d’ells amb les seves tradicionals paradetes, el seu Glühwein i els seus Bratswurst.



Vaig passar-hi un cap de setmana molt bonic, no només pel fet de retrobar-me amb la gent del seminari sinó també per què la ciutat em va agradar. I, és més, no sé quan ni com, però m’agradaria tornar-hi.

Fins aviat!

Octubre


Fa dies que penso en com puc resumir aquest últim mes i realment se’m fa difícil saber destriar el que és imprescindible del que no ho és. En aquests dies he viscut tantes coses i n’he après moltes d’altres. Una d’elles és que els problemes no existeixen; simplement són noves situacions per afrontar i fer-se gran. Així que deixeu-me aprofitar la situació que se’m presenta per resumir aquest últim mes.


El meu dia a dia a Rheda-Wiedenbrück rutlla ja pràcticament sol tot i que cada dia és diferent. He viscut una mica de tot, dies bons i dies no tan bons, com, per exemple, el dia que em vaig trobar la bicicleta al terra amb les rodes desinflades. Dies bons? M’atreviria a dir que quasi la resta de dies. L’equip U-12 apunta maneres aquest any, crec que podem fer molta feina amb en Chris. Pel que fa a l’U-10, de moment no tenim gaires nens/es tot i que tinc l’esperança que aviat se n’apuntaran més. I amb el sènior? Doncs, de tant en tant, les entreno i m’agrada molt. Em recorda al meu ex-equip a Santa Coloma.


El primer cap de setmana d’octubre, aprofitant que el dia 3 era festiu, vam anar amb la meva família alemanya a Bayern. El meu germà alemany viu allà, així que vam aprofitar per fer-li una visita i conèixer la zona. Vam visitar Würzburg, Uffenheim, on vam dormir, i Rothenburg. Dels tres indrets, m’agradaria destacar Rothenburg, una ciutat que es conserva de manera força fidel des de l’edat medieval. Durant la meva estada a la regió de Frazen, vaig poder degustar el "Federweisser", una beguda deliciosa que es troba a mig camí del vi i el suc de raïm.


Würzburg
Rothenburg

Palamós

L’octubre va començar enmig d’il·lusió pel viatge que ens esperava i feinada per tenir-ho tot a punt. Entre una cosa i l’altra, va arribar el dia de trobar-nos tots a l’Einstein Gymnasium. Quan saps que t’esperen divuit hores de viatge en bus, d’entrada penses; ui, no sobreviuré! Però la veritat és que tant l’anada com la tornada no se’m van fer gens llargues. Un cop a Palamós, les famílies ens esperaven impacients i ens van rebre amb els braços oberts. La meva família de Palamós (sí, per si no en feia prou amb dues famílies, la de veritat i l’alemanya, ara també en tinc una a la ciutat costanera) va haver d’esperar-se fins dilluns per conèixer-me. Vaig anar a passar el cap de setmana a casa (la de veritat!) i així vaig poder veure la meva família i els meus amics. Com els havia trobat a faltar. Mentrestant, el diumenge els alemanys i els catalans  van passar un magnífic dia al càmping Palamós. Va arribar dilluns, i amb ell, el moment de tornar cap a Palamós. Una mica de bàsquet al matí i tarda a la platja amb el grup. L’endemà excursió de tot el dia a Barcelona i dimecres, visita al castell de Dalí de Púbol i partit de bàsquet de l’UniGirona. Potser va ser dimecres un dels millors dies de la meva estada tot i que va acabar una mica passat per aigua. Quan vens d’un país on la humitat és el pa de cada dia, trobar-te més pluja no t’alegra. Això és el que vam tenir durant els dos dies següents però amb una mica de bàsquet als matins, excursió a Platja d’Aro a la tarda i les visites a l’escola La Vila i a l’institut IES Palamós, vam vèncer el mal temps. Com cada any, divendres vam fer la festa d’acomiadament a El Castellet, on no hi va faltar de res. Després d’aquesta experiència, me n’adono que a vegades no cal viatjar gaire lluny de casa per veure racons bonics i Palamós, n’és un bon exemple.




Seminari a Hannover


I després de divuit hores de trajecte fins a Rheda-Wiedenbück, què millor que l’endemà al matí enfilar camí cap a Hannover? Això és el que jo pensava al principi però la meva percepció va anar canviant fins al punt d’estar encantada amb la oportunitat de formar part en aquella vivència.

Per posar-nos una mica en context, qualsevol persona que és voluntari europeu per un any ha d’assistir a dos seminaris. Aquests seminaris estan organitzats per el programa Erasmus+ i té com a finalitat posar en comú els projectes que diverses persones estan realitzant com també oferir assessorament i ajuda als voluntaris. És un espai per debatre allò que interessa al voluntariat i, tanmateix, una arma per poder fer un seguiment més personal.

Doncs, bé, la veritat és que no en puc dir res negatiu. Durant aquella setmana, vam poder intercanviar impressions entre els vint participants. Van haver-hi moments de tot; temps per sortir de festa, temps per reflexionar, per ballar, i també per visitar Hannover.



I, després d’aquestes dues setmanes magnífiques, toca tornar a la rutina i endinsar-se a la vida alemanya de nou.


Fins aviat!

Setembre


Amb il·lusions dins les maletes vaig emprendre aquesta aventura. El que no sabia jo era que també m'havia portat el clima mediterrani. Fa ben bé un mes que sóc aquí i cada dia hem vist al sol. I no només veure'l, sinó que s'ha quedat tot el dia. Pot ser serà el bon temps o la bona benvinguda que he rebut per part de tothom, però em sento molt a gust.

Podria definir el setembre com el mes d'adaptació; nova rutina, noves costums i nova gent. La nova rutina m'agrada; aixecar-se ben d'hora, ben d'hora té la seva recompensa. Combinar les classes d'alemany als matins amb les hores a l'Einstein Gymnasium i el bàsquet és molt gratificant; als matins aprenc i a les tardes consolido el que he aprés. Però no us enganyaré; adoro dormir fins tard els diumenges, quan no hi ha partits, és clar!

A més a més, l'intercanvi amb Palamós segueix en marxa. Entre la gent del club i els organitzadors, es respira tan entusiasme i tanta il·lusió pel viatge que me l'han encomenat. Tinc ganes de conèixer Catalunya des dels ulls dels turistes. I, evidentment, el fet de poder retrobar-me amb la família i els amics, encara que breument, em duplica les ganes.


Però no tot és feina; conéixer món és un dels motius que m'han empès a viure aquesta aventura. Així és que he fet una mica de turisme per la zona. Tenint en compte la meva mala orientació, m'atreveixo a dir que a hores d'ara ja conec bastant Rheda-Wiedenbrück i que no em perdria. La ciutat realment m'agrada per viure-hi; suficientment petita per trobar-hi la tranquilitat d'un poble, suficientment gran per tenir tot el que és essencial a l'abast. La història de la ciutat es troba viva a les parets de les cases i el Flora-Westfalica-Park és un espai ideal per desconnectar. Un cop ubicada a la ciutat, vaig decidir obrir fronteres i conéixer altres ciutats dels voltants: Gütersloh, Lippstadt i Münster. Hi ha qui diu que Münster és la ciutat alemanya amb més bicicletes. Amb un cap de setmana en vaig fer prou per comprovar que, veritablament, les bicicletes són el transport per excel·lència a Münster. La ciutat em recorda a Girona per l'essència; les dues són ciutats boniques però sense el reclam de ser la gran capital.

Fins aviat!


Agost

Aviat farà un any que vaig rebre el correu que em permet avui i aquí, a 1.600 km de Catalunya, viure aquesta aventura. Però comencem pel principi... Em dic Núria Planiol i sóc de Santa Coloma de Farners, a uns 50 km de Palamós.


Sóc una apassionada de l’esport i de la ciència i després de quatre anys entre llibre, provetes i experiments, faig una pausa i m’aventuro a conèixer noves cultures i viure noves experiències. Durant els últims quatre anys, la ciència era la protagonista de la meva vida però aquest any, l’esport passa a tenir un paper més important; faré d’entrenador al club DJK Grün-Weiß Rheda-Wiedenbrück. Combinaré els entrenaments amb classes d’alemany al matí i també, amb un curs de conversa de castellà els divendres.


         C:\Users\Nuria\AppData\Local\Microsoft\Windows\INetCache\Content.Word\IMG_20160818_115314.jpg

Encara m'estic adaptant a la nova vida però la sensació és que comença una bona temporada.


Fins aviat!

Comments