2018-2019 Andrea Fernandez i Pau Arbat


Tornem a la rutina

18 de febr. 2019, 7:41 publicada per Pau Arbat   [ actualitzat el 20 de febr. 2019, 7:42 ]

I bé, ja tornem a ser aquí, pedalejant rodejats de fred i neu pel nostre voltant. Hora de fer un altre cop les maletes i continuar avançant en la nostra aventura. 

Hem estat a casa per Nadal gaudint de la nostra gent, de la família i amics. Plens de dinars i sopars de Nadal, de retrobament o millor dit de les dues coses. Hem estat de nou envoltats de màgia, estima i riures. Tot s’ha de dir que com a casa enlloc però també teníem ganes de tornar a la nostra rutina, de seguir i d’aprendre cada dia. 

Així que en un no res ja hem canviat de xip, d’idioma i de temps sense donar-nos compte. Dic de temps, perquè portem uns mesos en que està fent molta i molta fred. De fet ja hem perdut el compte de les capes de roba que portem a sobre cada dia, entre samarretes tèrmiques, bufandes, guants, gorros, super abrics, mitjons de llana, etc. En definitiva semblem unes cebes, vas treien capes i capes i encara a sota hi trobes més. Així que imagineu-vos cada cop que hem de pujar a la bici i posar-nos-ho tot.

Van passant els mesos i anem veiem com tota la gent cada cop ens té més confiança, tant els/les entrenadors/es com els nens i les nenes que entrenem i els/les jugadors/es del DJK Rheda com també els/les alumnes de classe de conversa en espanyol. Això ho percebem en la manera de com es refereixen a nosaltres, les bromes, el bon rotllo que s’ha creat, realment són sensacions i relacions molt positives.

Respecte a l’alemany el portem bastant bé, poder el que més ens costa és parlar-ho correctament però les notes dels nostres exàmens parlen per si soles i han sortit genial, així que res per preocupar-se. La gent cada cop ens entén més bé i s’hi esforçen per entendre'ns ja que nosaltres també hem millorat molt en la llengua.




Roba d'abrigar i guants

10 de gen. 2019, 6:10 publicada per Pau Arbat   [ actualitzat el 18 de febr. 2019, 7:46 ]

El fred comença a apoderar-se dels carrers, els dies són cada dia més i més curts i, amb aquest canvi de temps, arriba la normalitat. Després de dos mesos intensos i amb diversos viatges entremig arriba el moment d'assimilar tot el que hem fet fins ara.

Amb el pas dels dies de novembre és moment d'obrir l'armari per rebuscar els guants, l'abric i, fins i tot, alguna peça de roba tèrmica. Encara és fosc però hem de començar a pedalar per no fer tard al curs d'alemany. Arriben els primers exàmens. Un test que serveix només per saber si estem assimilant tots els conceptes apresos fins al moment. Encara que només sigui una simple autoavaluació per saber si anem ben encaminats, un examen sempre aporta nerviosisme. Moment doncs per agafar el llibre, fer un llarg repàs i posar en pràctica l'expressió escrita, la comprensió lectora i, per últim, la temuda expressió oral.

La confiança dels nens en nosaltres és impressionant. Tot recordant els primers dies d'entrenament ens ve a la ment la timidesa amb la qual ens miraven. D'aquelles pors ja no en queda res i, si som que hem après més nosaltres d'ells que no pas ells de nosaltres. Sonarà a tòpic però us podem jurar que és real. Nosaltres els hem aportat la motivació per jugar a un esport com el bàsquet, la importància dels jocs col·lectius a l'hora de formar una persona i, sobretot, l'esforç que cal realitzar per a assolir els nostres objectius. Però ells ens han ensenyat quelcom més important. Ells ens han integrat al grup com si haguéssim viscut aquí tota la vida.

Amb els últims dies de novembre arriba el moment en el qual Wiedenbrück s'engalana com si fos de pel·lícula. Les cases comencen a quedar perfilades per una llum groguenca i a la plaça s'instal·len les parades del mercat de Nadal.

El mercat de Nadal de Wiedenbrück (Weihnachtsmarkt) no és l'únic que hem tingut el plaer de visitar. Cada un de nosaltres n'ha vist de diferents com per exemple el de Paderborn, el de Halle, el de Colònia o el de Berlín. Cada un d'ells diferent, cada un d'ells especial. Al final de tot però ens quedem amb l'ambient nadalenc que generen. Sembla que els carrers s'omplen de música i felicitat.

Els dies passen ràpidament i toca fer novament les maletes. Aquest cop per tornar per uns dies a casa aprofitant que el Nadal és a tocar. Temps per passar amb família i amics i, sobretot, moment per fer interminables sopars de retrobament. També és un bon moment per agafar l'energia possible per encarar la segona part de la nostra estada a Rheda-Wiedenbrück.

Estarem molt contents que ens continueu seguint en aquesta apassionant aventura!



Amunt i avall

12 de nov. 2018, 6:59 publicada per Pau Arbat   [ actualitzat el 12 de nov. 2018, 7:47 ]

Ja són més de dos mesos els que portem visquen aventures, pors i milers de moments per compartir. Això està passant volant, mirem enrere i sembla que va ser ahir que estàvem fent les maletes. En tan poc temps hem après força l’alemany però també a nivell personal.




En aquest mes d'octubre vam viatjar a Palamós amb la gent de Rheda-Wiedenbrück a fer la segona part de l’intercanvi. Allà vam visitar la gran ciutat de Barcelona i la petita i bonica Girona. A Palamós vam poder disfrutar de la platja que tant trobem a faltar. A part de fer una mica de turisme, no vam deixar de costat el bàsquet que tant ens apassiona. Per això cada dia anàvem a entrenar al Pavelló Municipal d’Esports de Palamós.


Però els viatges no acaben aquí ja que també vam viatjar a Hamburg, una freda i gran ciutat al Nord d’Alemanya. Allà va començar el nostre primer seminari del voluntariat durant la quarta setmana d’octubre. I aquí es on tornem a parlar de pors, sembla que en aquest voluntariat estarà ple d’elles, però aquestes pors ens estan portant coses molt positives. En aquest cas a Hamburg la nostra experiència ha sigut magníficament sorprenent. Hem conegut a altres voluntaris que també estan a Alemanya, gent encantadora, no ens podríen haver tocat companys millors. Tot i cadascú ser d’un lloc del món diferent, tenir costums i cultures diferents hem congeniat super bé. Hem après els uns dels altres i també hem provat plats de molts països com d’Austrià, Itàlia, Bielorússia, etc. Tots increïblement bons per cert.

I per últim però no menys important no ens podem oblidar dels monitors que ens van organitzar amb tanta emoció el programa del seminari. Sobre tot agrair-los el molt que ens han entès i el carinyo que hem rebut.

I fins aquí un mes més, ens veiem en el proper article on us continuarem explicant la nostra història a Rheda-Wiedenbrück!


Primeres passes

11 d’oct. 2018, 6:51 publicada per Pau Arbat   [ actualitzat el 11 d’oct. 2018, 6:52 ]

Passen els dies i, sense adonar-te’n compte, ja portem més d’un mes a Alemanya. Un mes que serveix per començar a situar-se a la ciutat, descobrint els seus indrets; per començar a aprendre l’idioma, afrontant les seves dificultats i; iniciant els entrenaments al DJK Rheda.

Anem a pams i comencem parlant de la ciutat. Rheda-Wiedenbrück ens ha acollit com si haguéssim viscut aquí tota la vida. La seva gent és acollidora i els seus carrers; principalment del nucli antic, i els seus parcs; com la Flora Westfalica són llocs esplèndids per perdre’s i, simplement desconnectar. Les festes del centre històric (Altstadtfest) van ser una de les millors ocasions per veure els carrers de Rheda plens de música, gent i, també, per provar les especialitats gastronòmiques del territori.


Els primers dies d’alemany es podrien definir amb la paraula pànic. Primer vam fer un test per avaluar quin era el nostre nivell i, per tant, en quin curs aniríem. El dia després de fer el test ja començàvem les classes i sí, els primers dies teníem sensació de pànic perquè, tot i venir amb una base de l’idioma, és difícil entendre el professor. Aquesta por desapareix de seguida. Amb el pas dels dies ràpidament hem anat impregnat-nos de l’idioma i en pocs dies hem estat capaços de fer grans millores.


Un dels aspectes que ens ha ajudatmés a millorar el nostre alemany han estat els entrenaments amb els nens i nenes del club de bàsquet. És veritat que costa un parell de setmanes aconseguir que els jugadors i jugadores tinguin suficient confiança en nosaltres per atrevir-se a parlar-nos però, també us podem assegurar que, un cop es decideixen a fer-ho, aquests parlen els descosits.


Abans d’acabar no ens podem oblidar parlar sobre l’intercanvi entre Rheda-Wiedenbrück i Palamós. El segon dissabte de setembre van començar una setmana en la qual vam poder acompanyar i disfrutar de diverses activitats amb els joves de Palamós. Durant aquesta setmana vam poder visitar Bremen, la piscina d’onades de Gütersloh, el castell d’Sparrenburg, la fàbrica de Dr. Oetker i, finalitzant amb una festa conjunta dels joves i les famílies acollidores.


Aquestes han estat les nostres aventures durant el setembre. Només volem desitjar que segueixin així i aquesta experiència ens segueixi sorprenent.


Bremen (11 de setembre de 2018)

Acabats d'aterrar a Rheda-Wiedenbrück!

2 de set. 2018, 7:31 publicada per Pau Arbat   [ actualitzat el 11 d’oct. 2018, 6:28 ]

Per on començar? ...estem a molts quilòmetres de casa, fora de la nostra zona de confort, un idioma diferent, costums i cultura que són tot el contrari d'on venim i milers d'experiències que ens queden per viure. Som l'Andrea i en Pau, els nous voluntaris del DJK Rheda. Abans d’explicar els nostres primers dies a Rheda-Wiedenbrück primer ens donem a conèixer.

Jo sóc l’Andrea Fernandez Carroza, una noia de 20 anys de Sant Julià de Ramis, un poble preciós i petit alhora. El meu poble m'apassiona, per això crec que ja el trobo a faltar i a la seva gent. M'encanta el bàsquet i he jugat des de ben petita. El perquè del sí a aquest projecte no el sabria explicar gaire bé. Simplement volia marxar de casa, del que estic acostumada, volia marxar de lo "fàcil", marxar i coneixem a mi mateixa, ser autònoma, saber un idioma nou i diferent, i amb el tema del bàsquet i dels nens em va acabar de motivar. Així que per això he començat aquesta nova aventura amb mil ganes i mil il·lusions dins meu.


Hola a tothom, el meu nom és Pau Arbat Marull, tinc 23 anys i sóc de Bordils, una població amb poc més de 1.700 habitants situada a la comarca del gironès. Em vaig graduar l’any passat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Girona i entre les meves diferents aficions destacaria viatjar, l’art, la fotografia i l’esport. No hi ha un motiu principal pel qual vaig decidir fer aquest voluntariat sinó que són múltiples les raons. Principalment volia aprendre l’alemany per poder seguir els meus estudis aquí Alemanya i, alhora, també ser capaç de comunicar-me en aquest idioma amb les amistats que vaig fer durant el meu Erasmus a la ciutat de Basilea, a Suïssa.


I bé, ara que ja ens coneixeu una mica, us explicarem la nostra primera setmana amb les nostres famílies.


Una de les coses primeres impressions de la ciutat de Rheda-Wiedenbrück és la gran quantitat de persones que es desplacen en bicicleta, gairebé tothom per no dir tothom utilitza aquest transport. La ciutat ho permet perquè el relleu és molt planer i pensem que és una idea genial! Una altra cosa que també ens va xocar, i que també és una ide

a magnífica, és el reciclatge. Per exemple, en els supermercats et trobes màquines on llençar les ampolles de vidre utilitzades i, a canvi, reps una quantitat de diners en funció del tipus d’ampolla. D’aquesta manera es motiva als ciutadans a reciclar.


https://sites.google.com/site/palamoscon/trobades-i-experiencies/2018-2019-andrea-fernandez-i-pau-arbat/acabatsdaterrararheda-wiedenbrueck/IMG-2553.png

Durant aquesta primera setmana hem visitat la ciutat de Gütersloh, on vam anar al mercat on, precisament, hi havia una parada d’embotit català. També vam fer una passejada per la petita població d’Stromberg. Un poble envoltat de natura amb un mirador des d’on es pot veure una gran extensió de camps. Allà vam poder visitar la seva església i endinsar-nos al bosc, d’on vam recollir prunes per poder fer un dels pastissos més tradicionals de la zona.



La nostra primera setmana va acabar amb la primera classe de conversa en castellà al Centre Cultural Espanyol. La primera sessió ha estat molt interessant, ja que hem pogut conèixer diverses persones que, amb objectius molt diferents, estaven interessats a aprendre l’idioma.


En aquest espai trobareu diferents articles amb les nostres experiències. Fins aviat!


1-5 of 5