EXPERIÈNCIES

Rafael Rivero i Sergio Gil 2020 - 2021

L'obscuritat i el Nadal- Sergio

Doncs escric ja en 2021, i toca parlar d'aquests últims mesos.

El novembre va arribar amb fred i obscuritat, però també amb la notícia que tots esperàvem, però que ningú desitjava, el coronavirus havia tornat, una segona onada continua avui dia afectant greument a tota Europa, i Alemanya no és una excepció sinó un dels llocs més perjudicats. L'esport, llavors, va ser prohibit, i amb aquest part de la nostra felicitat.

El Coronavirus va tornar en un moment on realment estava fent bons amics, em sentia genial amb el primer equip i no parava de fer activitats amb la família. Per sort, les classes van continuar sent presencials, encara que amb mesures encara més estrictes, però la possibilitat de gaudir de professors de forma presencial sobrepassa a qualsevol incomoditat que la mascareta pugui produir.

Durant aquest temps on els vespres ja no estaven ocupats pel bàsquet vaig dedicar molt temps amb la família. Ens vam dedicar part del temps a fer galetes, un munt de galetes, que més tard enviaríem a amics i familiars. El bàsquet va quedar l'imitat a realitzar-lo de forma individual al parc. Treballar amb Rafael a l'oficina del club va ajudar sobretot a trencar aquesta rutina imposada pel virus.

Les setmanes anaven passant, a la vegada que millorava el meu alemany i, finalment, va arribar el Nadal, i per primer cop en la meva vida l'he passat fora d'Espanya. Les restriccions i dificultats per volar van fer que prengués aquesta decisió, però encara que no he pogut estar amb la meva família a Espanya, he pogut estar amb els meus pares y germans Alemanys i m'he pogut sentir totalment part de la família, compartint la seva bonica forma de viure el Nadal. Ens vam repartir regals entre tots, vam jugar jocs de taula, vam passejar junts, vam veure sèries i sobretot vam riure un tip.

Però el Nadal ja ha finalitzat i Alemanya allargarà les restriccions fins al 31 de gener mínim, esperem de cor que la situació millori i puguem recuperar tornar a una situació més normalitzada, fins a aquest moment només ens queda ser pacients i millorar el nostre alemany. Fins a la pròxima.


Gràcies covid, ens quedem sense bàsquet -Rafael

I també sembla que ens quedem sense sol, sembla que cada cop surt menys. Els dies s'han tornat grisos i fa més fred. Tot apunta a una depressió. La covid ha tornat just quan començàvem a sentir-nos a gust amb els nostres horaris, les relacions amb els alemanys i les tasques encomanades.


Quan vàrem venir, ja sabíem que el virus hi era, però ens pensàvem que el podríem esquivar lleugerament, i seguir el nostre voluntariat, potser amb alguna limitació o canvi. Així que un cop assabentats i conscients que tot apunta al fet que pot empitjorar i no pas millorar... hem de posar-nos un filtre positiu sobre el qual ens rodeja.

Seguim a alemanya, que sembla que sempre serà una millor condició que ser al nostre país amb la mascareta sempre omnipresent i obligatòria. Aquí encara tenim llibertat i per sort, tenim kilòmetres i kilòmetres de parcs naturals i de fulles de colors tardorencs.


Els jardins del castell de Rheda han obert i ara més que mai es necessiten per aprofitar el temps i prendre consciència que hi ha moltes coses bones que seguim experimentant. Així que ha de seguir estudiant alemany i esperar que les coses millorin per donar el que és millor de nosaltres mateixos.




Oktober no fest - Rafael

Entre naps* i cols, el temps passa ben de pressa.

O potser podríem dir carbassa*, perquè aquí es menja molta. Sopes, pures, pastissos...

Si vens a RW a l’Octubre, redescobriràs el significat de la tardor. Aquí tens la sensació que aquesta està a tort i a dret. Pots veure-la als millors parcs, amb la participació estel·lar de les fulles de colors intensos. Aquestes cauen dels arbres amb el vent de forma harmoniosa i deixen uns camins plens de fullola...

I entre setmanes el Sergio i jo ens guanyem les garrofes amb els entrenaments. Tots dos seguim amb les classes a l’escola d’alemany i amb les classes d’espanyol al centre cultural amb els participants, espanyols i tota la pesca.

I de BONIFICACIÓ, anem una setmana a Hamburg, a fer un seminari del programa de voluntariat. Es veu que vam néixer amb una flor al cul, perquè estem a un dels únics països que fa aquestes trobades aquest any. I gràcies a Déu! Va ser una experiència immillorable, on vam poder conèixer altres voluntaris d’arreu del món amb una mateixa visió global que nosaltres.

Un cop vaig tornar a la feina, vaig notar la càrrega positiva d’idees i energia.

Tot va millorant. Cada cop em sento més adaptat amb els alemanys i amb els jugadors i jugadores del club.

I aprofitant l’avinentesa, voldria destacar l’activitat amb l’equip de cadira de rodes. Mai havia tingut l’oportunitat de practicar aquesta modalitat de basquetbol. I la veritat és que és tot un món. Estem aprenent molt de les persones que estan a l’equip. Aquestes noves dificultats a un esport que he practicat sempre, van afegir una gran dosi de repte, diversió, tolerància i entesa entre altres. Recomano que ho proveu 100%!

L'octubre i les vacances!! - Sergio

Hola a tots!! L'octubre fa poc que va finalitzar i he pogut viure unes setmanes realment intenses. A finals de setembre vam poder començar les classes d'alemany a la VHS, l'escola d'integració per persones estrangeres. Les classes es realitzen amb mesures realment estrictes, estem dividits en dos grups i cada alumne està a una taula, sempre amb separació. Estem molt contents de poder aprendre l'idioma presencialment amb professors.

Durant l'octubre van arribar les vacances, dues setmanes que vaig poder gaudir increïblement. Durant la primera setmana vaig anar amb el meu company Rafael a Hamburg, una de les ciutats més importants del país, a realitzar un seminari. He de dir que vam tenir una gran sort, ja que el nostre seminari va ser dels pocs que es va poder realitzar presencialment. Durant aquesta setmana vam conèixer altres voluntaris de França, Itàlia, Portugal, Dinamarca i sobretot d'Espanya! Va ser una setmana molt intensa on vam poder parlar, compartir idees, conèixer-nos els uns als altres, realitzar un munt d'activitats interessants, visitar la ciutat i passar-ho realment bé. En definitiva un seminari d'on m'emporto molts coneixements però sobretot grans amics!

Només tornar em vaig posar en marxa un altre cop, aquesta vegada amb els meus pares alemanys per visitar als seus fills. Els primers dies els vam passar visitant al meu germà alemany, el qual viu a un petit poble que es diu Randersacker, conegut per les seves vinyes i que està al costat de Wurzburgo. Els següents dies vam estar a Koblenz, ciutat on viu la germana alemanya, on vam poder passar uns dies en família molt entretinguts. Durant aquests dies també vam aprofitar per visitar un munt de ciutats i pobles com Nüremberg, Winningen, Ochsenfurt, Bremmel o el castell de Burg Eltz.

Però després d'aquestes dues setmanes toca tornar a la realitat, fer bàsquet i aprendre alemany, cap queixa la veritat!!

Castell de Burg Eltz

Bremmel

1a Setmana

Una rebuda genial on tot són somriures d'orella a orella. Potser te alguna cosa que veure la cervesa.

Des del primer dia es trenquen alguns dels estereotips de lo seriosos que són els alemanys o les seves cares llargues.

Segurament volguéssiu viure aquí només de passejar uns dies pels seus indrets. Tot són casetes boniques amb jardinet. Hi ha quilometres i quilometres de carrils bici rodejats de naturalesa, del riu Ems, uns faisans, conills silvestres i molts ànecs.

Les instal·lacions del poble també són per a tenir enveja, hi ha uns parcs tan bonics i ben equipats que voldreu utilitzar-los per ca passejar amb els vostres nets. Tota mena de flors. Carres nets. Jardineria diària a tot el poble i voltants.


2a Setmana

Potser ja no voldríeu viure aquí. D´altres estereotips sí que es compleixen, tot es més quadrat" i reglamentari. He rebut la meva primera multa, per anar amb bicicleta en una direcció no permesa. I és probable que torni a passar si no hi penso, tenint en compte que has de creuar els passos de zebra a baix de la bici i no sobre ella. Tothom respecta un sentit, si has de fer una volta per tres carrers per posar-te a la teva direcció correcta, millor que la facis.

Si una cosa està programada... et serà molt difícil canviar-la. Per exemple els horaris, els àpats molt més aviat i acostumen a només cuinar un cop al dia. Així que esperem que us agradi el bon pa, ara bé amb mantega, confitures o nous tipus d'embotits de tipus mortadel·la. ¿Cal que comenti que l'alemany té nou tipus de plurals? O millor potser no entrem en les dificultats de la llengua.

3a Setmana

Ja torno a tornar a voler viure aquí. Al final l'ordre i la tranquil·litat et dóna molta calma. Aquí hi ha nivell de vida i es nota.

Les famílies ens tracten com a fills (sinó millor) i els dies passen volant per estar ben entretinguts. Ens han portat a fer alguna excursionista pels poblets i ciutats del voltant. És genial descobrir una cultura de la mà de gent local que hi viu. Realment sents que estàs incorporant-te a la seva forma de ser. Estàs sempre amb els ulls ben oberts i et fixes en cada detall d'identitat alemanya. Qualsevol cosa que t'ensenyin et semblarà ben curiosa. Com un nen petit en un parc d'atraccions.

Rafael


Primeres setmanes- Sergio


Hola!! Jo sóc el Sergio, tinc 24 anys i seré un dels dos afortunats que podrà gaudir d'aquesta experiència única!

El dia 28 d'agost de 2020, després de molts papers omplerts, PCR realitzat inclòs i molta incertesa per la situació actual del Coronavirus, vaig poder aterrar a Alemanya. Només trepitjar Rheda-Wiedembrück ja vaig poder comprovar que es tracta d'una ciutat especial i de gran bellesa per les seves cases típiques o per la gran importància que cobra la natura.

El ritme de vida aquí és molt diferent del que tenia a Espanya, on el Coronavirus ens va obligar a estar tancats a casa durant mesos. Durant la primera setmana aquí, vaig notar els entrenaments amb el club on jugaré i seré entrenador, el DJK Rheda, i els quilòmetres en bicicleta diaris, que van fer que l'esgotament s'apoderés de mi. Això sí, però, en poc temps ja m´he pogut acostumar i gaudeixo dels passejos diaris per la increïble Flora-Westfalica, parc que uneix Rheda i Wiedembruck i del qual més endavant parlaré.

Durant aquest temps he pogut realitzar moltes activitats: passejades per descobrir la ciutat, visites als pubs per gaudir de la cervesa alemanya i de partits de la Bundesliga o barbacoes amb el grup del centre d'Espanyol, on cada divendres realitzem una classe amb persones Alemanyes que volen continuar practicant el seu Espanyol.

Però sobretot, he gaudit fent turisme i visitant museus en ciutats com Münster o Paderborn i compartint temps amb la meva família, una parella encantadora que ja té molta experiència en voluntaris, ja que sóc el cinquè que té la sort de viure aquesta experiència amb ells.

Això no ha fet només que començar i ja estic desitjant saber que se'ns presentarà les pròximes setmanes!!

Münster

Castell de Rheda