Ja portem alguns dies aqui, de fet casi 3 setmanes, i la feina no fa mes que augmentar i demanar més presses, estan a punt d’arribar el grup de Palamós, que com cada any ve d’intercanvi amb el club de bàsquet DJK Rheda.
Aquests ultims dies es resumeixen en classes d’alemany al matí, que cada cop augmenten més i més la sensació de “el tiu que es va inventar això, que coi pretenia…”, entrenaments i hores d’oficina arreclant i fent papers i a la resta d’hores lliures que em deixen els entrenaments de bàsquet es divideixen entre les necessitats humanes de menjar i dormir i acabar de polir els papers que faran falta quan els palamosins siguin aquí.
Passen alguns dies i ja hi som, la setmana intensiva que em permetrà deixar de sentir alemany per tot arreu i que provocarà que quan torni a classes un cop marxin, em torni a sonar com el primer dia; baixen del bus, entrega de papers, ve una mica més de feina, hi ha canvis d’última hora en les families a causa de la febre adolescent que bull tothora dins l’autobús i provoca essecions en les parelles que fins quan hi van pujar havien d’anar juntes a les cases; comença la setmana.
Una festa aquí per celebrar els 20 anys d’agermanament polític entre les dues poblacions, una excurssió aper allà, una rebuda oficial amb l’alcalde el dia seguent, sortides de dia sencer a Hameln i Essen, visites al poble i entrenaments i un amistós resumeixen en poques linies l’apretada agenda a la que es va fer front aquella setmana.
Tornem a ser dissabte i la setmana acaba igual que va començar el dissabte anterior, un autobús amb dos xofers impacients per acabar la feina, encamisats fins a les celles amb l’uniforme, maletes amunt i avall, nois i noies amb moxilles corrent per tot arreu, però enlloc d’abraçades de benvinguda son de despedida, marxen en 10 minuts; amb feines i treballs els xofers aconsegueixen que pugin tots al bus i marxen.
S’acaba la setmana de l’agermanament aquí, tornada a la feina “normal”, sense oblidar que a partir de llavors ja s’han de començar a preparar els trastos per a les estades a Palamós; queden 3 setmanes i comença el compte enrrere…