Ja està, és hora de marxar, o “tornar“, a Palamós. És 2 d’octubre, a les 7 de la tarda, ja és gairebé fosc i pel pàrquing de l’Einstain Gymnasium es van acumulant maletes i bosses de viatge aquí i allà, tot esperant que vingui l’autobús per carregar tots els paquets i començar com cada any el viatge d’agermanament des de terres anglosaxones. La gent fa cara d’il·lusió, nerviosisme, impaciencia i moltes ganes d’arribar ja, que 19 o 20 hores d’autobús es diuen ràpid, però llargues són...
Carreguem, engeguem i sortim, conduim (o més aviat conueixen els conductors mentres nosaltres miram de passar l’estona el més entretinguts que podem), passem moltes hores asseguts mirant el paisatge i finalment arribem al que serà casa nostre per una setmana; ens afanyem a descarregar i cadascú se’n va amb la seva família, és hora de descansar.
Comença la setmana amb la festa per celebrar els 20 anys d’agermanament polític entre ambdues ciutats, el típic arrós a la “Rafel” per dinar i salsitxes alemanes per sopar; segueixen els dies combinant els entrenaments de bàsquet, tant dels alemanys com els conjunts amb els equips locals, tardes a la platja disfrutant el sol del sud, la sortida anual de les compres a Barcelona, una visita al Teatre-Museu Dalí de Figueres i el monestir de Sant Pere de Rodes, una visita per part dels adults a les vinyes del Mas Molla per veure la elaboració del vi i una visita a l’escola la Vila i l’INS Palamós.
Acabada la setmana i entre els mateixos plors i cares llargues que fa tres setmanes es diuen adéu i s’abracen les persones involucrades en tota aquesta moguda de gent que és l’intercanvi entre joves que portem ja més de 25 edicions organitzant; és hora de tornar al que porta 2 mesos sent normalitat aquí, fins una altre.