No fa ni dues setmanes que hem tornat de l’intercanvi a Rheda i el calendari torna a distorsionar de la normalitat, toca preparar-se per al primer seminari/entrenament per als voluntaris europeus que, en aquest cas, estan treballant a Alemanya.
Maletes, papers, mirar els mapes, llegir-se la carta de benvinguda dues o més vegades per asegurar-se d’entendre-ho tot i no acabar perdut en la muntanya sense voler i intentar memoritzar els horaris dels trens per arribar bé al lloc i a temps.
Agafem les maletes i anem cap a l’estació a agafar el primer de 4 trens als que hem de pujar avuí, el trajecte dit així sembla llarg, però només hem d’anar fins a Walberberg (Colonia), situat a uns 150 km al sud oest, trens alemanys...
Primera estapa Rheda-Wiedenbrück a Hamm (in Westfalen) sense problemes, baixem a Hamm a esperar el seguent tren, que he d’agafar al cap de 15 minuts però, quina sorpresa, té 15 minuts de retard; arriba, hi pugem i anem cap a Colonia, 1 horeta i mitja de viatge i ja hi som, baixem a la Hauptbahnhof (estació central de trens) i toca esperar uns 40 minutets al seguent tren fins a Roisdorf, que em deixarà al costat del meu destí, aprofito per dinar alguna cosa i oh sorpresa per segon cop, el tren no surt i he d’agafar un altre que surt 40 minuts més tard, que hi farem; Roisdorf (que no Troisdorf, arribo a fer cas a nosequí que li he preguntat per si s’aclarava millor amb els horaris i una mica més i acabo a l’altre punta d’Alemanya), corre cap a l’estació de trens locals, arribem tant justs que just el que he d’agafar jo està sortint, no passa gran cosa, el seguen passa en 20 minuts, en teoria, perquè en triga 45 (no em malinterpreteu, la puntualitat alemana existeix, l’únic que els trens no ho son pas d’alemanys pel que sembla); després de 30 minuts de caminar pel poble seguint les indicacions del meu destí arribo a la “Jugendakademie” (una especie de casa de colonies/alberg de joventut) on es durà a terme el seminari.
Presentacions, toca parlar de tu, el teu projecte, el que fas, el que t’agrada, el que no t’agrada, i sentir el mateix dels altres 21 voluntaris reunits allà, la cual cosa no vol dir que sigui un pal, sinò que se t’obre la gana, sort que aquí es sopa d’hora i tot just acaben les presentacions del personal, els horaris i la casa (exprés, que farem tard) i anem a sopar; despés de sopar segueixen les activitats de coneixença, una bona estona jugant i cap al llit a descansar.
Segueixen els dies amb més activitats per l’estil d’ahir i de treball de grup i de més “profundes” relacionades amb politiques (presents i pasades) tant alemanes com europees, el tema de moda: refugiats, xerrades sobre aspectes del projecte que potser no coneixiem o que ens volien ampliar, una visita a Colonia (Köln) on vam rebre una visita guiada sobre el tema del nazisme i com es va afrontar allà i les oficines locals de la Gestapo.
Van passant tots els dies, on a part de les activitats organitzades acabem muntantnos les nostres propies estones de reflexió entre nosaltres, on acabem arribant a la conclusió que si ens seguim trencant el cap amb totes aquestes coses que ens preguntem acabarem al revés del que voliem (sen’s nota que tothom està fora d’allà on normalment estaria)...
Han passat els 7 dies amb les seves nits i és hora de marxar, enpaquetem, recollim l’habitació, esmorzem, una mica de feed back, questionari sobre la setmana, adeus adeus i cap a l’estació.
Per no perdre la costum la linia que he d’agafar per anar a Roisdorf té un tren cada 20 minuts que se’n va just quan arribo, esperem (aquest cop si que triga nomes 20 minuts), arribem a Roisdorf, vaig a la màquina per comprovar si el tren duu retard i ben bé a quina hora arriba, i resulta que segons l’ordinador no hi ha cap tren que vagi a Colonia perquè es veu que no existeix cap via de ferrocarril que hi arribi (que curiós però que tingui 12 andanes a l’estació central i trens que sí que en surten...), ho deixo correr i espero una mica, el tren arriba 10 minuts tard però com a mínim en tinc un, anem a Colonia, baixem, piquem alguna cosa, espero el seguent tren, arriba puntual, no està malament, 2 de 3 avuí, arrivem a Hamm amb una mica de retard, baixo, busco la seguent andana i el meu tren s’ha d’esperar perquè un comboi exepcional del que sembla ser el tren màgic de la INCERSO, només es veuen iaios que algún fins i tot baixa allà, tots fent cara d’haver passat un gran cap de setmana, ballat molt i menjat molt bé (com un viatge de la INCERSO vaja); quan el tren pinxo de Banyoles en versió est europea marxa entra el meu, al que pujo i en 30 minuts soc un altre cop a Rheda, cap a casa, a sopar, dutxar i dormir, que demà toca anar a treballar. Ultimament no parem no...?
Hem tornat ja del seminari i tot torna a ser “normal”, classes d’alemany, entrenaments, oficina, així una mica en cicle, un meset i mig més o menys d’horari habitual fins ja les vacances de nadal, que m’he pogut demanar quan els avions encara son “barats” i no m’he de deixar un ronyó en anar a casa.
El que sí que trenca aquesta aproximada repetició de fets és que al cap de 2 setmanes d’haver retornat tenim un examen/prova de nivell a la classe d’alemany, ja que ja hem arribat a la meitat del curs i toca mirar com va cadascú a veure si li fan repetir l’ultim bloc dels 3 que ja hem fet o segueix endavant amb normalitat.
La primera de les 2 setmanes destinades a aquestes proves la dediquem a fer examens d’exemple a l’estil de les PAU, agafant examens d’anys anteriors o exemples amb l’estructura habitual, que inclouen proves de “Lesen” (comprensió lectora), “Schreiben” (escriure), “Hören” (comprensió auditiva) i “Sprechen” (poder parlar correctament pel nivell que se suposa que tenim).
Despres de 4 dies de fulls i més fulls de paper plens de paraules en alemany (quina sorpresa) fem sense masses problemes les proves i passem nets al 4t bloc; som-hi, cada cop més difícil.