Vacances de nadal, tornem a casa per un parell de setmanes, ja que n’agafem, aprofitem tu, que ja toca descansar. Passen més depressa de l’esperat tot i no parar gairebé mai (com que ets fora de normal, quan vens toca anar a veure tothom, per poc temps que tinguis) i com aquell que diu acabem d’arribar i ja marxem, cap a l’aeroport un altre cop i a agafar l’avió “richtung” Düsseldorf. Dues horetes de vol, dues més de tren i tornem a ser a Rheda.
Comencem l’escola una mica tard (la primera classe de l’any va ser el dimecres anterior a que jo arribés) però per sort només m’he perdut 3 dies en total i no se’m nota gaire el desfasse respecte la resta de la classe; el més complicat per ara, comparat amb abans de les vacances, és el trajecte de casa a l’escola, ja que per fi ja ha començat a nevar! Fred ja en feia, més o menys; a l’octubre varen baixar molt les temperatures, a mitjans novembre van tornar a pujar, deixant enrrere algunes gelades que fins ja finals de desembre no es tornerien a repetir, i ara finalment, a mitjans gener arriba la gran desaperaguda de l’any, la neu. La veritat és que ja li feia falta, altres anys havia arribat a nevar a l’octubre, de manera molt saltejada, però aquest... Semblava que s’escaparia, i tot i això ha tornat.
Deixant de banda el gel del mig del carrer dels primers dos o tres dies (que ja no hi és des que van tirar sal), és un plaer anar pels carrers de la ciutat amb tot cobert de blanc, sentint cruixir la neu sota les sabates i veient caure els flocs de tant en tant, quan li dona per fer petites nevades que casi ni es noten a la cara.