Abril

A l’octubre vaig participar al seminari de “benvinguda” a Hannover i aquest mes ha arribat el segon que aquesta vegada, però, ha tingut lloc a Weimar. La ciutat es troba situada a la “Bundesland” de Turíngia i que va acollir personalitats com ara el compositor i músic Bach, el poeta Goethe i també un altre poeta Schiller, entre d’altres. En aquest context cultural, no podíem deixar escapar la oportunitat d’anar al Teatre Nacional de Weimar, on es firmà la Constitució del 1919 que donà lloc a la república que portà el seu nom. L’obra de teatre In Zeiten des abnehmenden Lichts (“En temps de llums tènues") no estava ambientada en aquest fet històric, sinó en l’època de l’Alemanya dividida després de la II Guerra Mundial. A més a més, a un 15 km de Weimar s’hi troba el camp de concentració de Buchenwald, on vam poder viatjar encara més endarrere en el temps. Un viatge molt recomanable encara que poc agradable. L’oferta cultural de la ciutat la vam combinar amb activitats, workshops i xerrades sobre el voluntariat, sobre quines opcions de futur tenim a Alemanya i com aconseguir els objectius que ens hem proposat. Vaig tenir la oportunitat de conèixer gent, amb les qual parlar de qualsevol cosa és possible. I parlant, parlant, podem arribar a aprendre coses que mai hauríem pensat.

La segona setmana d’abril va començar encara millor que la primera: els meus pares i la meva neboda van venir a veure’m. Amb un sol radiant, el primer dia vam fer una barbacoa a casa, seguida d’un mica de bàsquet per fer baixar el menjar. L’endemà vam anar a Münster, la cuitat de les bicis per excel·lència, i vam passar un molt bon dia, tot i equivocar-nos en el camí d’anada. Dimarts vam anar a Lemgo, ciutat de NRW amb un casc antic preciós, on l’artista Karl Junker va emplaçar la seva perla; una casa tota de fusta dissenyada per ell. Al museu Hexenbürger-meisterhaus (“Casa de l’alcalde embruixada”) vam poder evidenciar com l’època de bruixes va tenir gran incidència a la ciutat, doncs es diu que la casa de l’alcalde estava embruixada. Després de uns dies molt plens, asseure’s al sofà i poder gaudir d’un Barça-Juve era un gran pla i així ho vam fer. Malauradament, el partit no va anar com nosaltres esperàvem però tot i així, va ser un vespre ben aprofitat. Després del partit, tocava fer maletes ja que els meus pares se’n tornaven cap a casa i jo marxava a passar uns dies a Bèlgica.

Durant la meva estada a Bèlgica em vaig trobar amb una amiga de Santa Coloma, l’Ariadna. Tot i estar en una ciutat estrangera als meus ulls, em sentia com a casa, menys quan havia d’agafar al metro amb milions de persones a dins. D’això a Santa Coloma no en tenim. A Brussel·les, la capital d’Europa, vam participar en un FreeTour, molt recomanable per conèixer la història del país i de la ciutat, així com també saber els millors llocs per visitar, menjar i sortir a prendre una cerveseta belga. La ciutat em va agradar molt però no només vam estar a Brussel·les, sinó que també vam visitar Bruges i Gant, dues ciutats precioses de la zona de flandes. Hi hauria mil i una històries per explicar, generalment acompanyades de moltes rialles i és que vam tenir una genial idea trobant-nos a mig camí, Ariadna!

Els últims dies de Setmana Santa s’esfumaven i amb la família i el meu “germà” català Arnau vam anar a passar un parell de dies a Quedlinburg. Novament retrocedia en el temps, doncs vam visitar les restes de mur que encara es conserva després de la seva obertura el 1989. Quedlinburg, per la seva banda, és una ciutat petita amb molt encant, repleta de Fachwerkhäuser (“Cases amb façanes entremades”). Aquí visqué el primer rei d’Alemanya, tot i que en aquell moment Alemanya com a tal no es coneixia, Heinrich I.

Totes aquestes aventures les he combinat tot aprenent alemany, que cada dia és una mica millor. Al club, els equips ja s’entrenen de cares a la temporada que ve ja que hem distribuït els nens en els nous equips. I els preparatius pel torneig de finals de maig van arribant.