Gener

Estació de trens de Rheda-Wiedenbrück, el rellotge central marcava les 17:42. Allà començava el segon gran capítol de la meva experiència com a voluntària a Alemanya. Enrere quedaven ja cinc mesos meravellosos. No tots els dies havien sortit rodons, però ningú va dir que la vida fós fàcil, eh? Estava preparada per rebre el futur. I, sí, finalment va arribar. Va arribar el dia en què de bon matí, en pujar la finestra de l’habitació, vaig poder veure les cases i els jardins vestits de blanc. Havia nevat! Tot i que la gent que porta tota la vida vivint aquí menyspreés la nevada, per mi va ser una gran alegria. Tal alegria em va durar ben bé fins al moment de sortir de casa i haver de pedalar 20 minuts fins la VHS, l’escola on vaig a aprendre alemany. Doncs, sí, tenim el poble enfarinat però ja m’he acostumat a conviure-hi i la meva rutina segueix si fa no fa, com l’any passat: bàsquet, aprendre alemany, estones amb els nens i plans de viatges i viatgets que fins ara no han trobat moment. Ah, i me’n descuidava, també un “catarro” important s’ha incorporat en la meva rutina!

Amb els meus companys d’alemany, estem a la recta final del curs d’integració. D’aquí un mes farem l’examen pel nivell B1 i, després, allargarem un mes les classes amb el curs d’orientació, el qual em crida molt l’atenció. Aquest serveix per conèixer com s’organitza el país pel que fa a la política i també per conèixer breument la història del país.