Juny
Vaig aterrar avui fa dues setmanes però només en part, doncs encara hi ha moments que sento que estic asseguda a la taula de la cuina de la casa alemanya mentre conversem amb la família o intentem resoldre un Kreuzworträtsel (o mots encreuats en català), un objectiu que sense ajuda externa, és a dir, internet, aconseguíem rarament.
Retrocedim i situem-nos a principis de juny, el mes de les despedides. En Roberts, el letó que durant un mes va viure amb nosaltres, va tornar cap a casa seva a principis de mes i, pocs dies més tard, va ser l’Arnau el que agafava les maletes i se’n tornava cap a Palamós, les seves experiències a Alemanya s’acabaven, per ara. Després d’un últim mes intens, la calma es va apoderar de la casa. I per què no dir-ho, se’ls va trobar a faltar!
En un cap de setmana llarg, aprofitant que teníem festa, vam anar a Bèlgica, la zona pròxima a la frontera amb Alemanya i Holanda. Tot i que volíem visitar Lüttich (en francés Liége), entre un Flohmarkt immens i un restaurant deliciós vam veure ben poc de la ciutat. Lüttich no va ser la única ciutat que vaig visitar sinó que també vaig anar a Köln (Colònia) i Lippstadt, però sí la única que encara no havia trepitjat fins al moment.
Pel que fa a la feina, un cop passat el torneig de finals de maig, anàvem tots bastant més relaxats; últims dies a l’escola i també, últims entrenaments. De fet, la última setmana d’entrenaments va ser molt especial i me’n porto un record molt bonic; tant els més petits com les sèniors van demostrar que m’havien agafat “carinyo” i, de fet, ja espero l’octubre per veure’ls.
El meu alemany, que diríem que estava al seu punt més àlgid a finals de juny, segueix sobrevivint i, de fet, m’agradaria trobar alguna manera per no perdre tot el que he après. Com ho faré? Doncs això encara ho estic meditant i mentre medito, de tant en tant llegeixo en alemany, potser serveix.. Probablement.
Doncs com deia, aterrar ja en fa de dies, que ho vaig fer, i l’arribada aquí ha estat molt acollidora i m’alegro d’haver tornat. Tot i així, sempre us tinc presents, “alemancitos”!
Lippstadt