Maig
L’estiu es manifesta cada dia més, inclòs ens permet gaudir d’un vespre de cinema a la fresca. Semblava una vesprada a la plaça firal del meu poble, acompanyada de bon temps i bona companyia. Quasi havia oblidat on em trobava, quan van caure la primera gota, que feia evident on era, al bell mig del parc Flora de Rheda-Wiedenbrück. La pel·lícula, tot i arrencar-me un parell de rialles, no era res de l’altre món, adient però per fer créixer el meu alemany.
A principis de maig vaig examinar-me del nivell B2 d’alemany i, a l’espera dels resultats, vaig fent camí cap al C1, tot participant dos cops per la setmana en un curs a la VHS, l’equivalent alemany a l’escola d’adults, a Gütersloh. Al club s’ultimen els preparatius del torneig, que se celebra el 27 i 28 de maig. Entre els patrocinadors, els equips convidats i el bar, on oferirem menjar i beure per a tothom, estem ben entretinguts. Finalment, són les set del matí del dissabte, enfilo camí cap al pavelló i enllestim els últims detalls. A les deu comencen els primers partits i per a nosaltres, un intens cap de setmana. Per arrodonir la jornada del dissabte, després del torneig les petites gran estrelles de l’equip u12 del DJK Rheda i jo anem a la piscina. Un bonic acomiadament del torneig.
Tot i que el torneig s’emporta gran part del protagonista aquest mes, els entrenaments segueixen presents i, paral·lelament, ja s’han obert les inscripcions pel viatge durant les vacances de tardor cap a Palamós. I el curs d’espanyol flueix estupendament bé, de fet, el dijous passat vam sopar al restaurant espanyol de Wiedenbrück.
Però això no és tot, i és que fa un parell de setmanes vaig rebre una nova visita; la Lídia. Aprofitant que un parell d’amigues de la universitat també s’han aventurat pel nord, vam trobar-nos a Düsseldorf, una ciutat que fins al moment l’associava només a un aeroport. La ciutat en si, però, té racons molt entranyables. El passeig que voreja el Rin, on ens vam menjar un gelat inesperadament poc gustós, n’és un, d’aquests indrets. Visitada la capital de la regió de NRW, vam pujar una mica més cap al nord; volia ensenyar a la Lídia la meva estimada nova ciutat, tot i que per mi en essència segueix semblant un poble. Un cap de setmana molt ple però genial.
El juny s’ha apoderat del dies i per endavant queden encara aventures i històries, que de ben segur que em sorprendran.
