Març

L’abril empeny al març sense que me n’adoni, els arbres comencen a despertar-se i les flors primerenques floreixen tot decorant els jardins de Rheda-Wiedenbrück. La primavera ha explorat i així ho fa la meva alegria; estic molt contenta de ser on sóc ara mateix.

Una de les coses boniques de viure amb una família d’altres costums és que l’aprenentatge és recíproc; tant bon punt aprenc com es diu garsa en alemany com els hi ensenyo les nostres tradicions culinàries. Ben sorpresos van quedar el primer dissabte de març, quan vam fer una improvitzada però exitosa calçotada. Després de rebuscar entre les parades del mercat de Güterlosh, el més semblant que vam trobar a calçots van ser quatre porros mal comptats i les anomenades “cebes de primavera”. Mentre uns “cremàvem” els calçots, cosa que va sorprendre molt a la família, també vam preparar el romesco, deliciós. I, després, només ens quedava degustar. Tot i que sorpresos, aquest invent gastronòmic català els va agradar. Petits detalls com aquests fan que tot i està més al nord, em senti com a casa. Ah, per cert, per si us heu quedat amb les ganes de saber com es diu garsa en alemany, es diu Elster.

Cultural podria ser un bon adjectiu per aquest mes tenint en compte que he estat, obviant Alemanya, als seus països veïns Dinamarca i la República Txeca.

Després de 10 hores de bus, vam arribar el dissabte al matí a Copenhagen. I una cosa us puc assegurar, a les 7 del matí d’un dissabte no es passeja ni un danès pel carrer. La cosa canvia quan surt el sol; la ciutat cobra vida i no només amb els natius, sinó que una quantitat, excessiva al meu gust, de turistes omplen els carrers de la ciutat. No obstant, la ciutat és una meravella, suficientment petita per poder recórrer els racons més interessants a peu però amb molt per veure. Després de fer un tour per la ciutat, vam decidir fer un dinar típic danès. Si em voleu fer cas, no us demaneu Herring! Vaig cometre l’error de voler provar un peix típic del nord i el meu dinar va acabar sent el pa de l’acompanyament amb quatre talls de ceba. Però que aquesta sigui la única desgràcia del viatge, és una bona notícia. El nostre hotel és trobava ni més ni menys que a Nyhavn, una de les vistes més boniques de la ciutat. El diumenge vam estar a un dels racons que més bé recordo; la comunitat autogestionada i lliure de Christiania, fundada el 1971.

Pel que fa a la segona destinació, a la capital del cor d’Europa vam passar un cap de setmana meravellós on no vam parar per poder empregnar-nos d’ella. La veritat és que Praga és una ciutat que necessites més d’un cap de setmana per acabar-se’l però tot i així, va ser molt agradable.

Totes aquestes aventures les he combinat amb les hores de feina, que han sigut intenses però amb fruits. Els petits del club han quedat campions de la lliga i ho vam celebrar amb una petita festa al final del partit que ens assegurava la primera posició. I com els més petits, la majoria d’equips del club ja estan tancant les seves respectives lligues.

El passat dels alemanys, la seva cultura i el seu dia a dia s’ha apoderat de l’aula, la gramàtica ha passat a un segon pla. Dit d’una altra manera, l’”Orientierungkurs” ja ha arribat i, tenint en compte que només queda una setmana del curs, ja organitzo com seguir endavant amb l’alemany.