Novembre

Finals de novembre i, afortunadament, el sol ens regala un dia més la seva presència. Estem en un moment de transició; els arbres es preparen per l’hivern que ha de venir, adaptant unes tonalitats de colors molt agradables als ulls dels qui els contempla. Així mateix, nosaltres ens preparem per rebre els nostres amics de Palamós. Des de fa més de vint-i-cinc anys, les dues ciutats tenen una relació molt propera. Al setembre vam passar una setmana meravellosa i, ben aviat, viurem l’experiència com a amfitrions. Els preparatius ja comencen a estar ben perfilats i esperem amb il·lusió la seva arribada.

Quan reflexiono sobre la meva feina aquí a Rheda-Wiedenbrück, em considero una afortunada; sóc una pluriempleada. M’explico; tot i que tinc un horari fixe, al llarg de la setmana faig tasques molt diverses. I això m’agrada, ja que no tinc temps d’avorrir-me. Pel que fa als petits del club, cada dia aprenen més coses, són literalment esponges. Amb l’equip sènior ens està costant una mica més guanyar partits però, no obstant, tenim un bon grup. La feina a l’oficina es basa principalment en els preparatius de l’intercanvi. I, al curs de conversa d’espanyol, cada dia aprenc més coses. Mentre els ajudo a millorar el seu espanyol, jo aprenc molt. I, parlant d’aprendre, el meu alemany va ascendint, pas a pas.

Però no tot a la vida és feina, i això ho estic comprovant estant aquí. Intento aprofitar cada estona lliure per conèixer noves coses; llocs, tradicions, persones. A la majoria d’Alemanya, els tres reis d’Orient solen passar de llarg així que els fenalets no s’encenen el dia 5 de gener sinó que s’encenen el dia 11 de novembre. Els nens i les nenes esperen amb il·lusió l’arribada de Sankt Martin. I molts pensareu, i per què? La llegenda explica que un soldat de l’exèrcit romà, Martin, va donar la meitat del seu abric a un vagabund mig mort de fred. I, com a agraïment diví, l’endemà, el generós soldat es despertà amb l’abric novament reconstruït. Sigui cert o sigui fals, a Alemanya és un dia molt especial per als més petits. I, aquí, a Nord-Westfàlia, els pastissers endolceixen aquesta festa amb “Martinsbretzel”, un brètzel molt típica de la regió.

Aquests dies he conegut íntimament el temps húmid i plujós de les zones continentals. Dic íntimament per què quan la bicicleta és el teu mitjà de transport i la pluja és el pa de cada dia del teu país, més d’un dia has d’utilitzar l’impermeable. No obstant, la pluja no m’espanta i he pogut conèixer més raconets d’aquesta regió. A uns 40 minuts de Rheda-Wiedenbrück, es troba “Externsteine”, un complex megalític on la natura morta de les pedres i les fulles dels arbres conformen unes vistes precioses.