Palamós

L’octubre va començar enmig d’il·lusió pel viatge que ens esperava i feinada per tenir-ho tot a punt. Entre una cosa i l’altra, va arribar el dia de trobar-nos tots a l’Einstein Gymnasium. Quan saps que t’esperen divuit hores de viatge en bus, d’entrada penses; ui, no sobreviuré! Però la veritat és que tant l’anada com la tornada no se’m van fer gens llargues. Un cop a Palamós, les famílies ens esperaven impacients i ens van rebre amb els braços oberts. La meva família de Palamós (sí, per si no en feia prou amb dues famílies, la de veritat i l’alemanya, ara també en tinc una a la ciutat costanera) va haver d’esperar-se fins dilluns per conèixer-me. Vaig anar a passar el cap de setmana a casa (la de veritat!) i així vaig poder veure la meva família i els meus amics. Com els havia trobat a faltar. Mentrestant, el diumenge els alemanys i els catalans van passar un magnífic dia al càmping Palamós. Va arribar dilluns, i amb ell, el moment de tornar cap a Palamós. Una mica de bàsquet al matí i tarda a la platja amb el grup. L’endemà excursió de tot el dia a Barcelona i dimecres, visita al castell de Dalí de Púbol i partit de bàsquet de l’UniGirona. Potser va ser dimecres un dels millors dies de la meva estada tot i que va acabar una mica passat per aigua. Quan vens d’un país on la humitat és el pa de cada dia, trobar-te més pluja no t’alegra. Això és el que vam tenir durant els dos dies següents però amb una mica de bàsquet als matins, excursió a Platja d’Aro a la tarda i les visites a l’escola La Vila i a l’institut IES Palamós, vam vèncer el mal temps. Com cada any, divendres vam fer la festa d’acomiadament a El Castellet, on no hi va faltar de res. Després d’aquesta experiència, me n’adono que a vegades no cal viatjar gaire lluny de casa per veure racons bonics i Palamós, n’és un bon exemple.