Setembre
Amb il·lusions dins les maletes vaig emprendre aquesta aventura. El que no sabia jo era que també m'havia portat el clima mediterrani. Fa ben bé un mes que sóc aquí i cada dia hem vist al sol. I no només veure'l, sinó que s'ha quedat tot el dia. Pot ser serà el bon temps o la bona benvinguda que he rebut per part de tothom, però em sento molt a gust.
Podria definir el setembre com el mes d'adaptació; nova rutina, noves costums i nova gent. La nova rutina m'agrada; aixecar-se ben d'hora, ben d'hora té la seva recompensa. Combinar les classes d'alemany als matins amb les hores a l'Einstein Gymnasium i el bàsquet és molt gratificant; als matins aprenc i a les tardes consolido el que he aprés. Però no us enganyaré; adoro dormir fins tard els diumenges, quan no hi ha partits, és clar!
A més a més, l'intercanvi amb Palamós segueix en marxa. Entre la gent del club i els organitzadors, es respira tan entusiasme i tanta il·lusió pel viatge que me l'han encomenat. Tinc ganes de conèixer Catalunya des dels ulls dels turistes. I, evidentment, el fet de poder retrobar-me amb la família i els amics, encara que breument, em duplica les ganes.
Però no tot és feina; conéixer món és un dels motius que m'han empès a viure aquesta aventura. Així és que he fet una mica de turisme per la zona. Tenint en compte la meva mala orientació, m'atreveixo a dir que a hores d'ara ja conec bastant Rheda-Wiedenbrück i que no em perdria. La ciutat realment m'agrada per viure-hi; suficientment petita per trobar-hi la tranquilitat d'un poble, suficientment gran per tenir tot el que és essencial a l'abast. La història de la ciutat es troba viva a les parets de les cases i el Flora-Westfalica-Park és un espai ideal per desconnectar. Un cop ubicada a la ciutat, vaig decidir obrir fronteres i conéixer altres ciutats dels voltants: Gütersloh, Lippstadt i Münster. Hi ha qui diu que Münster és la ciutat alemanya amb més bicicletes. Amb un cap de setmana en vaig fer prou per comprovar que, veritablament, les bicicletes són el transport per excel·lència a Münster. La ciutat em recorda a Girona per l'essència; les dues són ciutats boniques però sense el reclam de ser la gran capital.
Fins aviat!
