Frohe Ostern

Conills, ous, nens que corren pels jardins, pares i avis que amaguen i es fan els despistats, llavis bruts de xocolata, …. Això és la Setmana Santa a Alemanya. Tot i que naltros hem pogut anar una setmaneta de vacances i hem marxat fora, la preparació ens va enganxar de ple i a la tornada també ho hem pogut acabar de viure. Com per totes les festes, les cases alemanyes canvien i tothom decora la seva llar amb motius característics d’aquestes festes. Aquí no relacionen tant aquestes festes amb la religió com encara fem a Catalunya, i celebren el què anomenen “Ostern”. Per tot arreu veuràs colors alegres decorant les parets i poms de les portes, conillets que treuen el cap per les finestres, ous col·locats graciosament a tots els racons... i com no, la xocolata! No només els infants es llepen els llavis amb la xocolata dels ous, conills i altres objectes. Qualsevol excusa és bona per tastar el dolç prohibit, i tampoc els adults se n’escapen.

A Catalunya en canvi, aquesta setmana Santa va estar repleta, com sempre, de processons i desfilades religioses amb tabals i manaies. No ens oblidem de la tradicional Mona de Pasqua, el típic pastís coronat amb l’ou de xocolata, o més recentment amb els dibuixos animats o personatges d’actualitat. També hi ha temps per a retrobar-se amb els amics i familiars, gràcies als dies festius. És temps de calçotades, i la gent ho aprofita al màxim. Haig de dir però, que jo no sóc gaire fan dels calçots... tot i que intento no dir-ho gaire alt perquè per a alguns, dir això és com un crim a la pàtria! A Catalunya també tenim altres tradicions que vénen de lluny, com la de no menjar carn el divendres Sant. Tradicionalment, a Catalunya els nens a les escoles tenen la figura de la Vella Quaresma, una dona vella amb set cames, que representen les set setmanes que dura la Quaresma. Recordo que a Primària, tots els nens de la classe ens reuníem un dia a la setmana i li trèiem una cama al dibuix que teníem penjat al passadís de l’escola.

Pel què fa a nosaltres, com ja he dit la primera setmana vam ser fora, i cadascú va triar un racó diferent per descansar i tornar a agafar forces per la tornada. Tot i això, vam estar ben pendents de l’actualitat catalana que s’havia traslladat a Neumünster. Aquesta última setmana tant en Francisco com jo vam anar al nostre segon Seminari d’aquest voluntariat. Ell va anar a Weimar, i a mi em va tocar desplaçar-me fins a Stuttgart. Pel què m’ha dit, el seu seminari va ser molt interessant i s’ho va passar molt bé. Pel què fa a mi, vaig passar cinc dies genials envoltada de gent molt interessant i super amigable. Les activitats que vam fer varen ser molt creatives i profitoses, ja que entre altres coses vam parlar de resolució de conflictes, de les oportunitats i opcions que tenim després del nostre any de voluntariat, un taller sobre heterosexisme o un campionat de tennis taula. Com al primer seminari, vam poder dedicar una tarda a fer una visita a la ciutat que ens acollia. Vam visitar el Museu d’història de la ciutat d'Stuttgart i la regió de Baden-Württemberg, i vam poder tenir una visió més àmplia del què ha suposat la migració per a aquesta regió, de la seva història política i social al llarg dels segles, i de tot el moviment industrialque ha fet de la zona de Baden-Württemberg una de les més potents i riques d’alemanya. Després de la visita a aquest museu, vam poder donar una volta i visitar la ciutat: vam estirar-nos al sol com sargantanes, vam pujar fins a Karlshöhe per a tenir unes vistes precioses de la ciutat al capvespre, vam caminar pels carrers plens de gent, etc. En aquest seminari vaig tornar a trobar-me amb uns voluntaris amb qui ja vam coincidir al del Novembre, així que vam poder posar-nos al dia i explicar-nos les mil històries que hem viscut en aquests mesos. Tothom tenia molt a dir, i cada història i experiència era diferent però encomiable. Però tot arriba a la seva fi, i diumenge va arribar l’hora d’acomiadar-se de tothom i emprendre un viatge de 9 hores amb Flixbus que em portaria fins a casa altra vegada.