Encara commocionats per les imatges i esdeveniments impactants que vam viure aquest diumenge 1 d’octubre a casa nostra, engeguem la setmana amb encara més forces que abans. Estem segurs que la democràcia triomfarà per sobre de les persones que creuen que haver estat escollits i tenir un càrrec polític els dóna legitimitat per no deixar expressar la veu de tot un poble.
Les últimes setmanes han estat força tranquil·letes. Tant en Francisco com jo vam començar els cursos d’alemany i estem seguint les classes. De mica en mica ens anem adonant de com de divertit i interessant pot ser aprendre Alemany, si ho fas amb ganes i il·lusió.
En Francisco ja està “a tope” amb els entrenaments tant de les noies (Dammen) com dels nens (U14). Ja ha tingut diferents partits els caps de setmana, i de moment tots guanyats!! Amb els nois van jugar el primer partit el passat dia 17 contra SG Marienfeld-Clarholz, i van guanyar de 92 a 38. Amb les noies van jugar el dimecres 26 i van guanyar 81 a 21. Segueixen amb els entrenaments, i amb els nois ja han disputat un partit més, contra TSVE Bielefeld, que també van guanyar de 58-38 punts.
Jo vaig començar les classes a l’Einstein Gymnasium. De moment, estic a les classes ajudant a les professores d’espanyol: ajudo amb els exercicis als nois, corregeixo alguna entonació o paraula, fem diferents activitats per aprendre vocabulari, etc. És molt curiós veure com aquests nois, que no deuen tenir més de 13 anys, intenten parlar amb mi i intenten preguntar-me coses, moltes vegades superant la seva vergonya inicial. Per altra banda, també vaig començar amb les classes voluntàries de català! Molt productiu tot plegat.
Per altra banda, en una visita que vam fer a Gütersloh amb l’Stephan vam descobrir que en aquesta ciutat disposen d’una biblioteca força gran i moderna. A més, el què és interessant del cas és la secció de llibres en espanyol que tenen!! Aquell mateix dia ja em vaig fer la targeta de sòcia i vaig poder endur-me dos llibres, que a principis de novembre ja m’havia acabat. Una isla bajo el mar de la Isabel Allende, i Catalina, la fugitiva de San Benito, de Chufo Llórens. Tots dos són novel·les històriques, el primer conta la història d’una esclava a Saint Domingue (actual Haití) en el seu periple per recuperar la seva llibertat, mostrant l’explotació d’esclaus del s. XVIII d’aquesta colònia espanyola i després francesa, i el segon narra les peripècies i vicissituds que ha de passar una jove a qui el destí li queda marcat des del moment en què va néixer per les accions de la gent que l’envolta. Aquest últim està ambientat en l’Espanya del s. XVII, amb la Santa Inquisició en tot l’esplendor del seu poder i una societat aburgesada amb la cort a Madrid. Recomano els dos llibres, em van encantar i em vaig endinsar en les seves històries de cap, passant-me hores absorta en el què el llibre m’estava narrant.
La primera setmana d’octubre van ser les festes de Clarholz, i diumenge vaig decidir agafar la bicicleta i enfilar cap al poble per anar a veure la desfilada de carrosses. Impressionant! Tot de carrosses decorades amb flors i les llavors dels cereals. La gent va sortir als carrers per a veure-les, i com que l’Oktoberfest està a prop hi havia força locals engalanats amb els colors típics de Baviera, el blau i el blanc, i molta gent anava vestida amb els vestits tradicionals bavaresos. Entre carrossa i carrossa, bandes de música amenitzaven els carrers i la desfilada amb les seves trompetes, saxos, triangles, flautes, trombons, timbals i altres instruments. Després d’escoltar alguna de les bandes tocar dins la carpa que havien muntat, vaig tornar cap a Rheda amb la meva bicicleta.
Com els primers dies, durant el setembre no hem desaprofitat
els dies de sol que hem tingut i hem sortit a fer petites excursions amb la biblioteca. De mica en mica anem coneixent tots els pobles del voltant de Rheda-Wiedenbrück, així com els carrils i camins de bici com l’R-22, que envolta tot el nostre poble. De moment ja hem visitat Rietberg, Langenberg, Herzebrock-Clarholz i Stromberg. A Stromberg hi vaig anar aquest últim cap diumenge amb en Luís, aprofitant que la pluja ens deixava un breu interval de temps. Segons vaig poder comprovar (i com!) Stromberg és un dels pocs llocs que no és totalment pla de per aquí a poc, sinó que està localitzat al cim d’un petit turonet. Des del parc de darrere la seva església es tenen unes vistes molt boniques dels prats dels voltants! A més, amb els Kockord vam aprofitar el cap de setmana pel què fa als aspectes culinaris, i vam fer galetes d’avellana :)
En les pròximes setmanes, el què ens tocarà serà acabar d’ajudar amb els últims detalls de la visita a Palamós que el Club organitza, perquè ja ho tenim a tocar!! En menys de dues setmanes ja estarem agafant el bus que ens portarà a la nostra ciutat catalana. Ho esperem amb ganes ja! Bis Bald!