Acabats d'aterrar

Per on començar? ...estem a molts quilòmetres de casa, fora de la nostra zona de confort, un idioma diferent, costums i cultura que són tot el contrari d'on venim i milers d'experiències que ens queden per viure. Som l'Andrea i en Pau, els nous voluntaris del DJK Rheda. Abans d’explicar els nostres primers dies a Rheda-Wiedenbrück primer ens donem a conèixer.

Jo sóc l’Andrea Fernandez Carroza, una noia de 20 anys de Sant Julià de Ramis, un poble preciós i petit alhora. El meu poble m'apassiona, per això crec que ja el trobo a faltar i a la seva gent. M'encanta el bàsquet i he jugat des de ben petita. El perquè del sí a aquest projecte no el sabria explicar gaire bé. Simplement volia marxar de casa, del que estic acostumada, volia marxar de lo "fàcil", marxar i coneixem a mi mateixa, ser autònoma, saber un idioma nou i diferent, i amb el tema del bàsquet i dels nens em va acabar de motivar. Així que per això he començat aquesta nova aventura amb mil ganes i mil il·lusions dins meu.

Hola a tothom, el meu nom és Pau Arbat Marull, tinc 23 anys i sóc de Bordils, una població amb poc més de 1.700 habitants situada a la comarca del gironès. Em vaig graduar l’any passat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Girona i entre les meves diferents aficions destacaria viatjar, l’art, la fotografia i l’esport. No hi ha un motiu principal pel qual vaig decidir fer aquest voluntariat sinó que són múltiples les raons. Principalment volia aprendre l’alemany per poder seguir els meus estudis aquí Alemanya i, alhora, també ser capaç de comunicar-me en aquest idioma amb les amistats que vaig fer durant el meu Erasmus a la ciutat de Basilea, a Suïssa.

I bé, ara que ja ens coneixeu una mica, us explicarem la nostra primera setmana amb les nostres famílies.

Una de les coses primeres impressions de la ciutat de Rheda-Wiedenbrück és la gran quantitat de persones que es desplacen en bicicleta, gairebé tothom per no dir tothom utilitza aquest transport. La ciutat ho permet perquè el relleu és molt planer i pensem que és una idea genial! Una altra cosa que també ens va xocar, i que també és una ide

a magnífica, és el reciclatge. Per exemple, en els supermercats et trobes màquines on llençar les ampolles de vidre utilitzades i, a canvi, reps una quantitat de diners en funció del tipus d’ampolla. D’aquesta manera es motiva als ciutadans a reciclar.

Durant aquesta primera setmana hem visitat la ciutat de Gütersloh, on vam anar al mercat on, precisament, hi havia una parada d’embotit català. També vam fer una passejada per la petita població d’Stromberg. Un poble envoltat de natura amb un mirador des d’on es pot veure una gran extensió de camps. Allà vam poder visitar la seva església i endinsar-nos al bosc, d’on vam recollir prunes per poder fer un dels pastissos més tradicionals de la zona.

La nostra primera setmana va acabar amb la primera classe de conversa en castellà al Centre Cultural Espanyol. La primera sessió ha estat molt interessant, ja que hem pogut conèixer diverses persones que, amb objectius molt diferents, estaven interessats a aprendre l’idioma.

En aquest espai trobareu diferents articles amb les nostres experiències. Fins aviat!