Intensitat i molta cultura

La primavera ha arribat i amb aquesta el bon temps. Encara plou alguns dies, encara que poc. En general comença a sortir el sol i amb ell, els carrers també s'omplen de gent. Els parcs fan goig amb un verd sensacional i multituds de grups passant l'estona sigui llegint, fent esport o, perquè no, només estirar-se i gaudir del dia.

Aquest mes arriba carregat, entre entrenaments, últims partits, examen del B1 d'alemany i, entremig uns quants viatges. De fons s'aproxima Setmana Santa (Osterferien) i el segon seminari del nostre voluntariat.

A principis de mes els dos vam tenir l'oportunitat de conèixer una mica més el país. Mentre un visitava les ciutats de Bamberg, Nürnberg i Würzburg, situades a la regió de Baviera (Bayern) o, més ben dit a la zona de Francònia (Franken). La cultura alemanya és apassionant. Les ciutats desprenen història en cada una de les parets i racons. El dialecte de la regió de Francònia també té les seves particularitats i, tot i les dificultats per entendre'l, porta amb ell molt d'encant. De mentre l'altre visitava més en profunditat la regió de Nordrhein-Westfalen, on ens trobem fent el voluntariat.

Els últims partits de la temporada arriben, i amb aquests arriba també una sensació difícil de descriure. Després de vuit mesos d'entrenaments amb els nostres respectius equips, s'acosta el moment d'acomiadar-nos d'una part dels nostres jugadors que canvien de categoria. Qui hagués dit fa uns mesos que acabaríem sentint-nos tan a gust. Com ja hem dit més d'una vegada, creiem que hem après molt més nosaltres d'ells que no a la inversa. I és que els nens, amb la seva naturalitat, ens han ensenyat quelcom més enllà de l'esport.

Cada vegada és més habitual veure el sol aparèixer entre els núvols. Aquest canvi de temps s'ha notat també al curs de conversa en espanyol. El grup ha augmentat, cosa que ens alegra molt. Les millores també es van palpant i les converses són cada vegada més riques i interessants. Esprem que segueixi així fins al final del nostre voluntariat perquè més que professors del curs d'espanyol ens sentim membres d'un grup que es reuneix per parlar de temes diversos del qual tots n'aprenem alguna cosa.

Els nostres cursos d'alemany també estan prop de finalitzar. L'examen del nivell B1 s'acosta i amb aquest també els nervis. Creiem estar ben preparats perquè a diferència dels altres participants dels nostres respectius cursos, nosaltres tenim l'oportunitat de parlar-lo tot el dia, a casa i als entrenaments. Així doncs, esperem els resultats amb ganes, per treure'ns el cuc de dins.

Un cop finalitzats els partits arriben les festes de Setmana Santa (Osterferien) on també aprofitem la setmana que tenim lliure per desconnectar. Un passa uns dies a Catalunya amb família i amics i, tot seguit, una ràpida visita a les ciutats de Düsseldorf i Köln; l'altre descobria la capital, Berlín. Sense temps a desfer maletes tornem a marxar per encarar el segon seminari, aquest cop a Weimar, situada al cor d'Alemanya, a la regió de Turíngia (Thüringen). Aquest segon seminari ha estat similar al primer. Hem fet noves amistats, hem descobert una ciutat amb molta cultura i hem conegut més a fons diferents projectes. La ciutat de Weimar hauria de ser indispensable en qualsevol viatge a Alemanya. No s'entén la cultura del país sense Gothe o Schiller. Tampoc podríem entendre alemanya sense el Bauhaus. També és aconsellable visitar el camp de concentració de Buchenwald, per entendre els fets que van succeir durant el Nacionalsocialisme i per evitar que torni a passar.

Podríem definir abril com un mes intens. Una intensitat molt positiva que ens ha despertat inquietuds, emocions, noves motivacions, etc. I és que al final de tot, el que quedarà seran totes aquestes vivències i experiències.

Encarem el tram final del voluntariat amb moltíssimes ganes de seguir aprenent com fins ara.