Hola a tots, la veritat fa molts mesos que no escric, i és que en els últims dies hi han succeït moltes coses i m'han arribat bones notícies. Però primer faré un repàs de com han sigut aquests mesos.

Durant aquest temps hem estat estudiant bastant i hem finalitzat els nostres cursos d´alemany i d'orientació. Durant la Pasqua vaig tenir l'oportunitat de realitzar alguna de les tradicions típiques d'aquí, com per exemple pintar els típics ous de Pasqua i després haver de trobar-los, amagats en el jardí, en una competició de velocitat contra els meus germans alemanys, amb els quals sempre faig activitats.

També vaig tenir bastant temps per viatjar, amb la família hem fet diferents excursions per visitar ciutats i llocs interessants d'alemanya. Fa poc vaig poder anar a Potsdam a visitar a alguns amics del primer seminari i aprofitar per visitar Berlín i estar uns dies amb ells, a la tornada vaig visitar a un altre amic a Lüneburg per completar una gran setmana.

En el segon seminari no vam tenir tanta sort, i Rafael i jo el vam haver de realitzar en línia des de l'oficina del club, però la veritat que va estar divertit i vam poder conèixer més gent.

Amb la família es va tornar habitual realitzar barbacoes, calçotades o menjar plats típics de Llatinoamèrica que recomanaven els invitats de Rafael en el curs de conversació. Per ocupar el temps, he pogut anar a una escola del poble a controlar i a ajudar a nens a fer els seus deures i activitats.

I així, a poc a poc, la situació amb el Coronavirus, ha anat millorant molt, fins al punt que ja torno a entrenar amb l'equip de bàsquet, i la sensació de poder realitzar i fer el que m'agrada és indescriptible. Amb la nova situació, m'han assignat dates pels exàmens d'idioma i d'integració, pels quals estem aprenent des de fa mesos. La restauració també ha tornat a obrir i totes les restriccions disminueixen ràpidament, inclús el bon temps ha arribat i la calor ha superat a la pluja.

Tinc clar que aquestes setmanes que resten les podré gaudiren en gran mesura, però molt més si ho pogués fer amb el meu gran amic Rafa, que aquest últim mes no estarà aquí i al qual trobaré a faltar.

Fa 6 mesos que estem de confinament. Sense jugar, ni entrenar, amb la VHS tancada, amb noves mesures cada setmana. Sense relacionar-nos amb els companys i jugadors del club, fent videoconferències setmanals per posar-nos tasques, i avaluant-les setmana a setmana.

Per adaptar-nos a aquests nous temps, hem gravat vídeos de tota mena, work outs, rutines, Quizs de l'NBA, receptes saludables... Ens hem adaptat a fer una mica de comunity managers del compte d'Instagram del club. I hem passat molt temps a casa, amb les famílies.

Sort que hem pogut continuar amb classes particulars d'alemany, que ens han servit de molt. Igualment segurament marxarem sense poder realitzar cap examen oficial.

Ara per ara, el més m'anima són les classes de la Konversation Kurs. Tot i que són en línia, vam pensar de convidar a les sessions a persones hispanoparlants o que poden parlar i entendre un mínim de castellà. Ha sigut una gran idea perquè així els nostres alumnes poden descobrir noves cultures, accents i països només amb el mòbil. Tinc la gran sort del fet que conec a gent d'arreu del món a causa dels meus nombrosos projectes, voluntariats i Erasmus que he realitzat en múltiples viatges. És per a mi un dia molt agradable perquè em permet retrobar-me amb antic amics, seguir en contacte i aprendre encara més d'ells i de les seves experiències. A més, les tasques de recerca de curiositats dels seus països, fer PowerPoint i prepar mapes em fa estar entretingut. A part, veig que aquestes conversacions són una oportunitat única i que els alumnes, molt curiosos, ho gaudeixen molt. De moment ja hem parlat amb persones de 17 països i temes diferents! I seguim! Estic molt orgullós de mi mateix per aquesta bona i única experiència.

El Gener i el febrer continuen amb la tònica dels anteriors mesos. Seguim sense poder fer esport ni anar a l'escola, però es comença a percebre una millora notable del número d'infectats al país.

Les classes ara les realitzem a casa amb la meva mare d'acollida, amb la qual aprenem d'una forma més ràpida i efectiva l'idioma. Ara els dies els aprofito per fer esport a casa i mantenir l'Instagram del club actiu, on pengem vídeos o Quizz (esteu invitats a donar-li una ullada)

També acostumo a fer trucades a la família i amics, els quals em parlen de la bona temperatura i sol que tenen a Espanya, però no tinc enveja (només una miqueta), ja que aquí ha arribat la neu, en unes dimensions que feia 10 anys que no veien. La ciutat ha quedat coberta per pams i pams de neu, que fan que aquesta ciutat sigui encara més bonica i màgica.

Això si, les temperatures han baixat fins a un record de -20 grats, una temperatura que per a mi, persona acostumada a hiverns relativament suaus, és totalment increïble!

Però he de dir que aquesta és l'única circumstància on el Coronavirus ens ha beneficiat d'alguna manera, i és que no hem de sortir, i podem suportar aquesta temperatura ben protegits a casa amb una manta a sobre, mentre veiem una sèrie o un partit del Borussia Mönchengladbach amb una cervesa típica.

Hem de treure tot el positiu d'aquesta negativa situació!

Els dies passen, el lockdown no. Aquestes restriccions s'allarguen i s'allarguen com la nostra sensació que ens estem perdent la vida quotidiana alemanya que esperàvem. Suposo que teníem una idea de com seria l'experiència, i al final és d'un altre forma. No estem coneixent a gent de la ciutat, no hem pogut viatjar per les festes de Nadal i Any Nou. No hem pogut tampoc, socialitzar amb el que serien els nostres companys d'entrenament i ni tan sols podem fer uns tirs a la cistella. Em sap greu no poder enfrontar-nos al dia a dia, al repte de l'idioma (més enllà del que tenim a casa de les famílies), a la vida diària dels carrers... Això desmotiva una mica.

Però no us enfonseu lectors (Segurament futurs voluntaris) sempre hi ha una mica de llum a la foscor. Encara que el voluntariat no és com imaginàvem, té part positiva. Mai havíem tingut més temps per a fer les nostres activitats, gaudir de les nostres aficions internes; com llegir mil llibres endarrerits, mirar sèries pendents, aprendre sobre qualsevol tema o fer ioga. Tenim un espai de temps perfecte que convida a la reflexió, a la proposta de futurs objectius, a la millora constant i a l'organització del camí a recórrer. Ara més que mai és quan tenim temps per decidir que farem en endavant.

Doncs escric ja en 2021, i toca parlar d'aquests últims mesos.

El novembre va arribar amb fred i obscuritat, però també amb la notícia que tots esperàvem, però que ningú desitjava, el coronavirus havia tornat, una segona onada continua avui dia afectant greument a tota Europa, i Alemanya no és una excepció sinó un dels llocs més perjudicats. L'esport, llavors, va ser prohibit, i amb aquest part de la nostra felicitat.

El Coronavirus va tornar en un moment on realment estava fent bons amics, em sentia genial amb el primer equip i no parava de fer activitats amb la família. Per sort, les classes van continuar sent presencials, encara que amb mesures encara més estrictes, però la possibilitat de gaudir de professors de forma presencial sobrepassa a qualsevol incomoditat que la mascareta pugui produir.

Durant aquest temps on els vespres ja no estaven ocupats pel bàsquet vaig dedicar molt temps amb la família. Ens vam dedicar part del temps a fer galetes, un munt de galetes, que més tard enviaríem a amics i familiars. El bàsquet va quedar l'imitat a realitzar-lo de forma individual al parc. Treballar amb Rafael a l'oficina del club va ajudar sobretot a trencar aquesta rutina imposada pel virus.

Les setmanes anaven passant, a la vegada que millorava el meu alemany i, finalment, va arribar el Nadal, i per primer cop en la meva vida l'he passat fora d'Espanya. Les restriccions i dificultats per volar van fer que prengués aquesta decisió, però encara que no he pogut estar amb la meva família a Espanya, he pogut estar amb els meus pares y germans Alemanys i m'he pogut sentir totalment part de la família, compartint la seva bonica forma de viure el Nadal. Ens vam repartir regals entre tots, vam jugar jocs de taula, vam passejar junts, vam veure sèries i sobretot vam riure un tip.

Però el Nadal ja ha finalitzat i Alemanya allargarà les restriccions fins al 31 de gener mínim, esperem de cor que la situació millori i puguem tornar a una situació més normalitzada, fins a aquest moment només ens queda ser pacients i millorar el nostre alemany. Fins a la pròxima.

Castell de Rheda