EXPERIÈNCIES

Joan Boix 2015 - 2016

Arriba el final

Doncs al final sembla que sí, seguim amb el B2, nou curs, nova professora i nous companys per un parell de mesos però ja ens hi acostumarem, a més a més aquest no és intensiu sinó només dues hores i mitja dos dies a la setmana, així que si els nous no cauen bé, com a mínim no hi haurem de ser massa...

Torna la normalitat

Així doncs ja hi som, dilluns al matí per sort tranquilet tot, tenim fins les 4 de la tarda per recuperar les hores de son, les classes a la VHS començen dimecres; a la oficina a treballar una mica i ja està, dimarts si fa no fa però amb els entrenaments; i dimecres ja és aquí, tornem a la normalitat de llevar-nos d’hora...

Vacances de Pascua

Recapitulem, vacances de Pascua, com a mínim aquí encara, però jo he d’anar al meu seminari.

El primer seminari va ser a Walberberg, entre Köln i Bonn, uns 200km des de Rheda; aquest és a Benediktbauern, München, el que vol dir uns 700km, una miqueta més que l’altre...

Amb neu entre nosaltres

Ja fa uns dies que ha parat de nevar; només ha durat un parell de setmanes, però ja és més que l’any passat, en el qual directament no va nevar...

Sense neu però el temps no millora pas massa, seguim sota zero totes les nits i bona part del dia, així que les gelades son habituals, no para de ploure...

Arribada del Nadal

Vacances de nadal, tornem a casa per un parell de setmanes, ja que n’agafem, aprofitem tu, que ja toca descansar. Passen més depressa de l’esperat tot i no parar gairebé mai (com que ets fora de normal, quan vens toca anar a veure tothom, per poc temps que tinguis) i com aquell que diu acabem d’arribar i ja marxem, cap a l’aeroport...

El primer seminari

No fa ni dues setmanes que hem tornat de l’intercanvi a Rheda i el calendari torna a distorsionar de la normalitat, toca preparar-se per al primer seminari/entrenament per als voluntaris europeus que, en aquest cas, estan treballant a Alemanya.

Maletes, papers, mirar els mapes, llegir-se la carta de benvinguda dues o més vegades...

Direcció Palamós

Ja està, és hora de marxar, o “tornar“, a Palamós. És 2 d’octubre, a les 7 de la tarda, ja és gairebé fosc i pel pàrquing de l’Einstain Gymnasium es van acumulant maletes i bosses de viatge aquí i allà, tot esperant que vingui l’autobús per carregar tots els paquets i començar com cada any el viatge d’agermanament des de terres anglosaxones. La gent fa cara...

Ja portem 3 setmanes

Ja portem alguns dies aqui, de fet casi 3 setmanes, i la feina no fa mes que augmentar i demanar més presses, estan a punt d’arribar el grup de Palamós, que com cada any ve d’intercanvi amb el club de bàsquet DJK Rheda.

Aquests ultims dies es resumeixen en classes d’alemany al matí, que cada cop augmenten més...

L'arribada

El nostre viatge (meu i del meu company que estarà aquí unes 6 setmanes) va començar una mica accidentat, una combinació de canvis de vol a última hora, trens que en canvi surten abans, indicacions que ni els propis alemanys entenen en estacions mes grans que la d’Aragó (BCN) y trens que surten...